A Elx TempirElx és una ciutat que s’ha sentit i se sent orgullosa d’uns referents que hi donen identitat i fesomia úniques dins el conjunt del País Valencià: el palmerar, la Dama i el Misteri, dos del quals, hem de recordar-ho, són patrimoni de la humanitat.

Però per a una ciutat que ha passat des de la segona meitat del segle XX d’un cens de 55.000 habitants als quasi més de 230.000 actuals, la pervivència del valencià -quart referent identitari, no menys important que els anteriors, cohesionador de vivències i sentiments de molts elxans al voltant d’aquests- ha estat sempre motiu de preocupació per a una immensa minoria per a la qual la llengua marca el sentiment de pertànyer al “poble” encara que Elx siga demogràficament la tercera ciutat més important del País Valencià, i la segona econòmicament. Així, paral·lelament, des de la dècada dels 60 una gran part de laintelligentsia local ha treballat perquè el valencià continue sent la llengua d’Elx i del sud valencià amb tot un seguit d’iniciatives (el paper normalitzador del Club d’Amics de la Unesco, l’aparició de l’Esbart Folk Elx, el Congrés Popular de Cultura Catalana, etc.), que farien que el moviment de recuperació del valencià s’eixamplara a tota una sèrie de moviments culturals, esportius i polítics, locals i comarcals durant la transició.

Hui, trenta-quatre anys després de les primeres eleccions democràtiques municipals, el valencià ha fet camí i aquests anys han servit perquè Elx siga la primera gran ciutat valenciana que compta amb una retolació únicament i exclusivament en valencià. Això serveix no sols per a visibilitzar la llengua i la valencianitat de la ciutat sinó també per a marcar el territori lingüístic i identitari dels elxans. A més, malgrat una cooficialitat toponímica absurda (Elx-Elche), “Elx” ha anat desplaçant l’ètim castellà en la vida quotidiana de la ciutat de manera que ha passat a formar part del nom comercial de nombroses empreses seguint l’exemple de l’Ajuntament. També l’ensenyament en valencià s’ha obert pas amb un 30% d’alumnat escolaritzat en la nostra llengua, xifra que arriba al 50% en barris com el d’Altabix. En altres paraules, la ciutat s’ha retrobat amb la seua valencianitat a poc a poc, amb un índex lent però de creixement continuat en percentatges de persones que la parlen i la comprenen, tot i els vents pocs favorables que han bufat des de la Generalitat Valenciana a partir de 1995.

Amb tot, però, la normalització lingüística no ha passat mai d’aquests límits a Elx, malgrat successius governs d’esquerra, que han considerat acceptables les quotes aconseguides –quotes resultats del mer compliment dels mínims exigits per la llei en matèria lingüística, quasi de despenalització–, però que no han tingut mai una visió integral i de futur estretègic de la ciutat des de la llengua pròpia…; de manera que els avanços dels darrers anys s’han fet més per inèrcia que per una política local decidida i, sobretot, per la voluntat irrenunciable d’aquesta minoria molt activa de ciutadans.

L’arribada del Partit Popular l’any 2011 a l’Ajuntament –per primera vegada en la història, des de la transició, la dreta es feia amb el poder local–, ha suposat un retrocés de l’ús del valencià en aquells àmbits en què s’havia afiançat o predominava de manera exclusiva: aparició de retolació urbana en castellà, exclusió del topònim “Elx” de la imatge corporativa, una política cultural predominantment en castellà (no molt diferent de la de legislatures anteriors), conflictivització d’elements simbòlics (canvi de noms d’avingudes i carrers, com el del “País Valencià”)…, o fins i tot la col·locació d’un bandera espanyola de més de seixanta metres quadrats en ple cor del palmerar, seguint el model d’Alacant, per reivindicar l’espanyolitat d’una ciutat que el PP local no té tant clar i necessita fer-la palés mentre hi haja el “perill de recuperació de la llengua i de la identitat valenciana”.

Amb aquesta radiografia sociolingüística, des d’El Tempir, entitat que enguany compleix 20 anys de treball al servei d’Elx, però també del sud i del país, s’ha iniciat tota una sèrie d’accions per a contrarestar aquests embats contra el valencià, que tracten d’erosionar la consciència lingüística dels elxans; perquè cal entendre que aquests atacs ens volen fer perdre cohesió per a respondre als abusos lingüístics. De fet, la pèrdua de cohesió comporta la dissolució gradual de la identitat: com més febles, més mal·leables. Per tot això, s’ha decidit actuar en tres àmbits: presentació de denúncies, actes de mobilització i impuls de la promoció social del valencià. Quant al primer àmbit, era urgent respondre l’incompliment de la legislació lingüística denunciant-la davant el Síndic de Greuges (ja s’hi han presentat una cinquantena de queixes) que estan obligant l’Ajuntament a rectificar retolacions, impresos, tanques…, amb el consegüent balafiament de recursos econòmics en plena crisi econòmica per no haver-ho fet des d’un principi, quan ho sap d’avantmà. I així i tot persisteixen en aquesta política, com és el cas del canvi de nom de l’aeroport de l’Altet. El Tempir acudirà a les instàncies judicials pertinents per reclamar el compliment de la normativa lingüística vigent si es produeix el canvi de nom de l’aeroport per dir-se únicament “Alicante-Elche”.

El segon àmbit, el de la cohesió, ha comportat que El Tempir coordinara i impulsara la creació de la Plataforma per l’Ús del Valencià a Elx, que integren diverses entitats de la ciutat (Joves d’Elx, Xiquets d’Elx, l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i el Casal Jaume I) per tal de sensibilitzar la societat elxana i que, de retruc, ha suposat també el suport i la solidaritat de moltes persones de la resta de pobles del Vinalopó, sabedores de la importància cabdal de la ciutat com a referent valencià i valencianitzadora, a través d’actes tan significatius i exitosos com la celebració del Muralmob al novembre del 2012 o la cadena humana per a envoltar l’Ajuntament al febrer del 2013. I tot per reivindicar el lema “A Elx, en valencià!”

I, finalment, pel que fa a l’àmbit de la promoció social, El Tempir ha dut a terme actes ben diversos que tracten de prestigiar la llengua en l’ensenyament amb jornades informatives als pares, per exemple, o campanyes de sensibilització social com “Fes teu el valencià” o la pròxima que sota el lema “M’agrada el valencià” s’engegarà al setembre i que no sols se centrarà a Elx sinó que pretén abraçar tot el sud del país; es compleix així amb un altre objectiu fundacional d’El Tempir: la reivindicació de la valencianitat del migjorn i la incardinació d’aquestes terres en el conjunt de projecte de país, que entre tots anem fent.

En definitiva, cal ser conscients que la involució lingüística que patim els valencians, la més important des de la transició, requereix una acció ferma i decidida com a resposta a aquests atacs. Sols així es pot evitar un buidatge de dignitat de la nosta llengua i cultura i, per tant, salvaguardar amb garanties de futur la nostra identitat com a valencians i, òbviament, en el nostre cas, també com a elxans.

Josep Enric Escribano
President d’El Tempir

(Article publicat a la revista Saó de juliol-agost de 2013)

Imprimir