Benvolgudes, benvolguts,

No hi ha un poble a Europa amb una data fundacional tan clara com la dels valencians, quan un 9 d’octubre de 1.238 les tropes del rei Jaume I entraren a València. A partir d’aquest fet històric, la conquesta de València desencadenà el naixement d’un Regne independent que marcaria el seu destí. Unes Corts, un sistema legislatiu foral o judicial propi, o el valencià com a llengua vehicular d’una organització administrativa pròpia, entre altres trets, configurarien un nou ens polític i jurídic que no acabaria per conformar-se fins a la integració de les terres més meridionals, el que amb el temps es coneixeria com la Governació d’Oriola, mitjançant el Tractat d’Elx de 1305.

Per tant, si hui ens trobem aquí, és per commemorar el Nou d’Octubre, data de creació del Regne de València i dia diat d’enaltiment de la identitat col·lectiva de tots els valencians. Ara bé, commemorem, sí, però per a continuar construint un projecte inclusiu, sense renúncies ni les fractures que alguns proclamen o intenten fer que siguen realitat. Aquest projecte es fa sempre des del respecte per les peculiaritats comarcals i particularismes històrics, siguen lingüístics, culturals, econòmics, socials o demogràfics… És l’única manera de poder avançar i cosir territorialment les nostres singularitats internes. Això sí, cal fer-ho sense prejudicis, sense paternalisme ni desconeixement territorial… sobretot de les altres contrades valencianes envers el sud.

Per a progressar, però, cal que continuem dialogant entre tots nosaltres. Els polítics entre ells, sobretot; i aquests amb la societat. Dialogar per resoldre els problemes de cada dia, els individuals i els que ens afecten com a país als valencians. Així, cal reconéixer els avanços positius que s’han produït els últims anys al País Valencià: la renda d’inclusió social, la recuperació d’un sistema de comunicació propi (À Punt), la Llei per al foment de la responsabilitat social, la reversió a la gestió pública de l’hospital d’Alzira, la millor gestió dels recursos públics o les passes en matèria de memòria històrica que es produeixen, per exemple.

El diàleg, però, no exclou continuar treballant, més fermament encara, per les nostres reivindicacions com a societat, que enguany centraríem principalment en:

  1. Reforma immediata de l’actual sistema de finançament que lamina el nostre autogovern. Aquesta reforma s’ajorna cada any i a cada nova legislatura que comencem. No oblidem tampoc que cal resoldre el pagament pendent del deute històric i exigir tantes vegades com facen falta que siguen efectives les inversions que ens corresponen per població.
  1. Ens calen uns mitjans propis de comunicació que disposen dels recursos necessaris per a complir amb la seua funció de servei públic, de qualitat i en valencià. Són aquests mitjans els que han de construir un relat de la nostra realitat en clau valenciana i en valencià. Això sols es pot aconseguir amb una millora del finançament d’À Punt. Augmentar la producció en castellà en aquesta televisió per a augmentar els índexs d’audiència al sud és no entendre quina és la nostra realitat. És un error. La llengua no és el problema. És el servei de qualitat i els mitjans d’À Punt el que farà que cresca l’audiència. No oblidem, però, que cal posar punt final al cordó sanitari que ens impedeix veure TV3 i IB3, promesa electoral que s’ha de complir.
  1. Cal aprofundir i ser més àgils en la protecció i la defensa del nostre patrimoni urbà i mediambiental. Especialment, Elx és molt sensible en aquest tema quan el problema del Mercat Central continua sense resoldre’s, qüestió que tampoc pot tapar altres conflictes existents.
  1. Cada dia assistim amb preocupació i de manera alarmada com es vulneren els drets lingüístics dels valencianoparlants en el camp de la sanitat, de la justícia o davant els cossos i forces de seguretat com en el cas de Jafet Pinedo. Aquestes actuacions tan preocupants fan que siga urgent l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Lingüística que ens permeta avançar en l’ús social del valencià.

En definitiva, hi ha la necessitat imperiosa de construir un discurs col·lectiu real i efectiu per a la nostra societat que es vertebre en un projecte estratègic de país en els vessants sociocultural, lingüístic, econòmic i polític per a evitar frustracions innecessàries o incomoditats incomprensibles entre els valencians que pensem que un altre País Valencià és possible. Evitem doncs una idea sentimental de “ser valencià” i lemes ampul·losos buits.

Per tant, com s’ha dit adés, dialoguem entre tots els que volem sumar. Potser el diàleg no acabe en acords però, com molt bé diu Jordi Armadans, “et fa guanyar més perspectiva, et fa una mica menys sectari i menys intolerant”. Aquest politòleg assenyalava amb encert que “dialogar no és una recepta màgica. És cert que el diàleg no ho pot tot”. Però sense diàleg no hi ha un demà per al País Valencià si continua polaritzant-se com alguns volen, provoquen i desitgen.

Bon 9 d’Octubre! Visca Elx! Visca el sud! I visca el País Valencià!

(Discurs llegit pel president d’El Tempir en nom de les entitats convocants -El Tempir, IECBV, ACPV-Casal d’Elx, l’STEPV, Joves d’Elx i Xiquets d’Elx-  a la IX Ofrena cívica unitària al rei Jaume I el 9 d’octubre de 2019)

Imprimir