Benvolgudes/ benvolguts,

Commemorar no és desempolsegar un passat històric amb enyor. Commemorar és reviscolar la memòria del nostre passat col·lectiu i rescatar allò que ens caracteritza com a poble singular entre els pobles, és a dir, els fets, les experiències, les coneixences i els espais comuns.

Si hui “som ací tots ajustats”, parafrasejant la Festa d’Elx, és perquè no volem convertir-nos en una simple nota, a vegades folklòrica, del que vam ser en un peu de pàgina d’un manual d’història. En altres paraules, volem construir el nostre futur entre la resta de països del món des del present, un present forjat com a terra d’acollida, en unes ocasions, i de pas, en altres, però moldejada per la quantitat de milions de persones que, independentment de la seua procedència geogràfica, ens han configurat emocionalment i amb els valors que ens identifiquen com a poble. En defintiva, el nostre futur passa imperiosament per:

  1. Un finançament just. El País Valencià genera una renda per càpita que es troba molt per sota de la mitjana estatal. Infrafinançats injustament i amb un deute històric no resolt, el FLA s’ha convertit en un instrument d’ofec econòmic mitjançant el qual ens cobren interessos per prestar-nos els nostres propis diners. Per tant, no hi pot haver un autogovern digne i efectiu sense un finançament just. A més, cal ressaltar que la competitivitat de l’arc mediterrani ha decaigut aquests anys com a conseqüència de la falta d’inversió del govern espanyol en infraestructures. Cal canviar aquest model d’inversions perquè dinamitze els territoris exportadors mediterranis i la competitivitat d’aquests. Sense un finançament just no podrem millorar les condicions de vida dels nostres conveïns, ni garantir unes pensions dignes, ni un sistema educatiu públic garantista en igualtat d’oportunitats independentment de l’extracció social, ni tan sols desenvolupar polítiques mediambientals sostenibles, ni conservar ni revaloritzar el nostre patrimoni històric, que es troba en perill per un malentés desenvolupisme econòmic.
  1. Els mitjans de comunicació propis. Autocentrar-nos com a país requereix de manera urgent uns mitjans de comunicació que contribuïsquen a augmentar la nostra autoestima com a poble i a construir un relat en valencià i en clau valenciana de la nostra realitat. L’espera ja s’està fent llarga i també incomprensible. La necessitat d’uns mitjans públics, moderns i democràtics és la millor garantia de ser informats de manera plural davant la manipulació i la desinformació a què estem sotmesos diàriament des de les grans cadenes estatals. Per tant, no sols volem veure Àpunt sinó també IB3, la cadena de les Balears, i TV3. No s’entenen aquests cordons sanitaris als quals cal posar punt final.
  1. El plurilingüisme. Des del darrer Nou d’Octubre hem vist passar un decret de plurilingüisme, un decret llei i actualment la redacció d’una llei de plurilingüisme, tot amb l’objectiu d’ensenyar des de ben menuts als xiquets el valor de sumar, d’afegir bagatges lingüístics que no resten sinó que enriquisquen a fi de caminar cap a una societat plurilingüe, en què el respecte a la diversitat i la convivència entre llengües i cultures siguen signes distintius de la societat valenciana. Per això, demanem que la futura llei de plurilingüisme compte amb el suport de totes les entitats i sectors que treballem per l’ús social de la llengua i l’educació. L’administració autonòmica educativa sola no pot fer front als reptes del plurilingüisme. Per tant, cal crear sinèrgies i llaços de col·laboració amb la societat civil per tal d’explicar un plurilingüisme que realment garantisca ser competent en les dues llengües cooficials i, a més, en els percentatges que sempre ha remarcat les Unitats d’Educació Multilingüe de les universitats valencianes i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: un programa per sota d’un 50% d’àrees no lingüístiques en valencià no garanteix aprendre la llengua pròpia. També veiem amb preocupació que la regulació de l’exempció de valencià es posterga en cada nova legislació plurilingüística. És cert que és un tema que suscita molta controvèrsia (i interessos electorals a moltes bandes), però si no ho fem ara, quan es resoldrà? No traspassem aquest conflicte a les futures generacions. Que siga la nostra generació l’última a viure el conflicte de l’exempció però que els nostres fills, nebots i néts no el visquen. La nostra responsabilitat és posar les bases per a construir una societat cohesionada.
  1. L’ús social. D’altra banda, de què ens serveix un ensenyament plurilingüe si no s’aposta per l’ús. Cal que el valencià siga útil i es puga servir. Ens hem d’empoderar com a valencianoparlants en l’ús i és en eixe moment d’empoderament quan la nostra identitat eixirà reforçada. Per tant, animem la Generalitat Valenciana a ser més decidida en el foment d’àmbits d’ús i a l’hora de garantir l’equitat lingüística. El decret d’úsos oficials és un gran pas encara que cal urgir l’aprovació de la competència lingüística en la futura llei de la funció pública. També encoratgem l’administració municipal a ser exemplar en l’ús del valencià davant la ciutadania. El valencià es va obrint camí a espentes i redolons en l’administració local però encara resta lluny de ser una llengua apta als municipis en àrees de prestigi com turisme, l’esport o l’economia.

Finalment, com no pot ser d’altra manera, els esdeveniments dels darrers dies ens fa a tots viure amb un pessic al cor. Les escenes de violència vistes arreu de Catalunya ens ha glaçat la sang, violència que condemnem enèrgicament perquè sempre s’ha dit que, en absència d’aquesta, es podia parlar de tot. La solució a aquesta situació passa per dialogar i trobar en el referèndum pactat el desllorigador. Però el que no és admissible ni tolerable és que la paraula, les ànsies de més democràcia i la defensa de llibertats bàsiques siguen respostes a colps de porra.

Per tant, s’albiren nous reptes: els més immediats ja descrits i els més urgents ben explicitats. Esperem i desitgem de tot cor que tothom estiga a l’alçada de les circumstàncies. L’objectiu últim de tot plegat és ben clar, i ja ho va testimoniar el rei Jaume I quan va dir que cal “Amar i protegir totes les persones i el poble. Fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”. Bon 9 d’Octubre! Visca Elx! Visca el País Valencià!

(Discurs de la la VII Ofrena cívica unitària del rei Jaume I el 9 d’octubre de 2017)

Imprimir