Benvolgudes, benvolguts,

Hui és un dia per a recordar, per a commemorar i per a reivindicar. Sí, tres accions complementàries i necessàries en una festivitat com la del Nou d’Octubre.

Primer. Cal recordar perquè hi ha qui vol que visquem en una mena d’amnèsia col·lectiva que ens faça oblidar d’on venim. Recordem per no oblidar i perquè ningú silencie la nostra veu. Si tenim la condició política, el veïnatge polític, de ser valencians és perquè l’any 1238 el rei Jaume I entrà a València. Aquesta és la data fundacional del nostre poble. Un nou ens polític i independent s’instal·là i s’estengué per tota una geografia durant les dècades següents fins que acabà de definir-se l’any 1305 amb el Tractat d’Elx.

Segon. Cal commemorar perquè d’ençà de la nostra data fundacional, és una constant històrica al llarg del temps la quantitat de persones (escriptors, artistes, professors, polítics, músics…) i entitats que ens han llegat la dignitat i l’orgull de ser valencians i sobretot la defensa de la llengua i la cultura valencianes, allò que realment ens fa ser singulars entre la diversitat de pobles del món. Ara bé, commemorar amb el respecte per la diversitat i la pluralitat d’idees, creences, llengües i procedències dels nostres conciutadans perquè ells amb el seu bagatge personal i cultural ens enriqueixen com a poble d’acolliment.

Tercer. Cal reivindicar-nos com a valencians amb un projecte de futur just, inclusiu i igualitari en tots els àmbits de la vida: la llengua, la cultura, el patrimoni històric, el benestar social, el treball, l’educació, la justícia, el medi ambient… Ens ho devem com a nacionalitat històrica que hem estat i som… una nacionalitat que cerca major radicalitat democràtica, és a dir, aconseguir un aprofundiment democràtic tal que ens assegure major justícia social entre iguals i majors quotes d’autogovern.

En definitiva, aquests anhels de recordar, commemorar i reivindicar queden molt ben reflectits en una proclama que expressa una voluntat irrenunciar de continuar sent. Sí, la coneixeu. És la coneguda “érem, som i serem”. Tanmateix aquesta voluntat de continuar sent País Valencià passar irrenunciablement per:

  1. Mitjans de comunicació. A escassos mesos de les futures eleccions autonòmiques i locals, hem recuperat un nou instrument de vertebració lingüística i cultural, À Punt, que durant els primers mesos d’emissió ha demostrat que era possible una altra manera de fer televisió de qualitat al servei dels valencians. Per tant, demanem un augment pressupostari perquè la dote dels recursos necessaris per a ser competitiva i atraure un major públic i, com no, que es pose fi al cordó sanitari que ens impedeix veure TV3 i IB3. Volem reciprocitat entre les tres televisions. Volem la normalitat de gaudir d’un espai comunicatiu i cultural com el que tenen altres llengües europees. Volem que es complisca la promesa realitzada.
  1. Sense un finançament just és impossible poder avançar en un autogovern efectiu i digne. El País Valencià no es pot veure ofegat econòmicament pel FLA quan té una renda per càpita molt inferior a la mitjana estatal. Sense aquest finançament és impossible millor la qualitat de vida dels valencians en espais tan essencials com l’educació, la sanitat i el benestar social. No oblidem tampoc que aquests milloraments també han d’arribar als ajuntaments. No es pot condemnar els valencians a viure en una desigualtat maquiavèl·lica.
  1. L’escola és un element bàsic i essencial en la cohesió d’un país. Sols l’ensenyament educatiu en valencià garanteix formar alumnes plurilingües per a una societat multilingüe com l’actual, que ha de caminar en el respecte i la convivència entre llengües i cultures diverses. Això ha de ser la base i un dels trets característics de la societat valenciana actual i moderna. Per això, cal caminar de manera ferma en l’objectiu de fer del valencià llengua vehicular en l’ensenyament, cosa que no garanteix l’actual llei de plurilingüisme. Hi ha qui deia que les línies segregaven. Ara la segregació ve per escoles: unes apostaran fermament pel valencià en els pobles menuts i mitjanets i altres continuaran persistint en el castellà com a llengua vertebradora a les grans ciutats i sobretot a comarques en què l’exempció continua sent una anomalia democràtica amb poca voluntat política de resoldre-la. Cohesionar mitjançant l’ensenyament en valencià no margina el castellà. Ans al contrari reequilibra positivament una situació de desigualtat. I més ho reequilibraria amb la derogació de la LOMQE que demanem i l’elaboració d’una nova llei educativa que nasca del consens de la comunitat educativa i que treballe per la formació i la conscienciació en la igualtat lingüística.
  1. Augmentar l’ús social del valencià. Sens dubte l’ensenyament plurilingüe en valencià permet crear parlants plurilingües. En altre paraules, l’escola crea parlants però aquests no faran ús del valencià si no hi ha àmbits favorables per fer-ho amb plena seguretat lingüística. Per tot això, demanem a la Generalitat Valenciana i als ajuntaments del sud, entre aquests el d’Elx, a apostar de manera molt més decidida en la generació i la propagació d’àmbits d’ús favorables a l’ús de la nostra llengua. Per això, reclamem una vegada més l’aprovació de la competència lingüística en la futura llei de la funció pública. És lamentable que a hores d’ara continuen conculcant-se els drets dels valencianoparlants a exercir com a tals davant l’administració sanitària, educativa, etc. I denunciem una justícia que vol perpetuar la desigualtat lingüística amb sentències que s’obstinen a eternitzar la subordinació del valencià.

Finalment, aquestes propostes solament es poden aconseguir si els valencians avancem en la senda de les llibertats democràtiques. Aquesta vesprada hi haurà una manifestació a València, convocada per la Comissió 9 d’octubre, que pretén una vegada més reivindicar un nou model de país que permeta guanyar el nostre futur. Nosaltres desitgem que no es produïsca cap altercat com els de l’any passat que pose en perill la integritat física dels manifestants, entre els quals hi ha simpatitzants i afiliats nostres, i reste novament impune davant l’embranzida de grupuscles ultradretans que se senten lliures, ben tolerats i poc temerosos de ser castigats judicialment en totes les manifestacions que han organitzat hui i han estat autoritzades enguany, alguna fins i tot fora de termini, a fi d’acorralar un moviment pacífic i democràtic. La violència no pot marcar la commemoració d’una diada com la del Nou d’Octubre ni coartar les ànsies de més democràcia i de llibertats bàsiques. El nostre suport a la Comissió 9 d’Octubre.

Com veieu el camí no és gens fàcil. És un camí ple de reptes i de superació d’obstacles. Que això no us detinga; que no ens detinga. La nostra voluntat de ser és persistent, no defalleix malgra tot, sabedors que, com diu el poeta Marc Granell, “perquè encara naixen fills amb l’alegria de saber-se en la pell i en la batalla”. Bon 9 d’Octubre! Visca el País Valencià!

Elx (sud del PV), 9 d’octubre de 2018

(Discurs llegit pel president d’El Tempir en nom de les entitats convocants -El Tempir, IECBV, ACPV-Casal d’Elx, l’STEPV, Joves d’Elx i Xiquets d’Elx-  a la VIII Ofrena cívica unitària al rei Jaume I el 9 d’octubre de 2018)

Imprimir