Hui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, tinguem ben present que els drets lingüístics són drets humans. També han de ser entesos com a drets fonamentals de les persones i de les comunitats lingüístiques, les quals són sempre iguals en drets. Obrim fil de reflexió sobre els drets lingüístics:

1. Cal insistir que el dret a l’ús i protecció de pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals tal com expressa el “Manifest de Girona sobre drets lingüístics”, que va promoure el PEN Internacional.

2. Els drets lingüístics han de ser concebuts de manera individual com col·lectiva i alhora complementaris entre si. Amb tot, hi ha qui reaccionàriament fa servir els individuals per a negar o coartar els col·lectius. Error! Uns i altres es necessiten mútuament per a existir.

3. No oblidem que la viabilitat de l’estat-nació sempre ha passat per l’homogeneïtzació lingüística i cultural dels seus ciutadans llevat d’honroses excepcions. De fet, la diversitat lingüística és un obstacle a eliminar per a la consecució de l’única unitat possible. La d’ells.

4. A més, el capitalisme veu els drets lingüístics com un entrebanc per a la bona marxa del mercat i les liberalitzacions, i a l’estat espanyol patim una jurisprudència que interpreta restrictivament polítiques lingüístiques a casa nostra i la condició jurídica del valencià.

5. De fet, l’estat espanyol no iguala les llengües sinó que exerceix un assimilacionisme envers la llengua castellana perquè no deixa de realitzar pràctiques lingüístiques monolingüistes, escudats per l’obligació de conéixer-la (art. 3.1 de la Constitució), que patim diàriament.

6. Aquestes pràctiques estatals fan que abunden cada dia pensaments i actituds monolingüistes entre la població. També hi ha els qui abusen del privilegi i del confort de viure de manera monolingües perquè la seua és “la llengua que ens uneix”, la dominant.

7. També tenim els sepulturers, és a dir, els qui posen la denúncia de la vulneració dels drets lingüístics per darrere de tota altra circumstància (l’emergència climàtica, p. ex.) o dret (educació). En fi, prelació il·lògica. Tot pot defensar-se alhora.

8. Per exemple, com a possibles solucions estaria bé el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en l’àmbit estatal, una política lingüística autonòmica (i municipal) transversal i harmonitzada entre conselleries (o regidories) i s’exigira competència lingüística als funcionaris de l’administració de justícia i als cossos de seguretat, però, sobretot, sobretot, un deure de conéixer el valencià que posara punt final a tanta comoditat supremacista i a tanta desigualtat, etc. Sí, un desideràtum!

Imprimir