La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports ha publicat recentment un projecte d’ordre per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l’accés a llocs de treball docents (Resolució de 15 d’octubre de 2019, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme). Aquest projecte reflecteix dues importants propostes de canvi en la regulació de la competència lingüística dels futurs docents de l’ensenyament públic.

D’una banda, el projecte d’ordre estableix com a únic requisit lingüístic l’acreditació del nivell C1 de valencià, de manera que el certificat de Capacitació deixaria de ser un requisit, com fins ara, i passaria a ser un mèrit; a més, fixa un termini d’un any perquè les persones que estan en procés de formació puguen registrar el certificat, la qual cosa vol dir que serà a extingir.

De l’altra, el projecte d’Ordre diu que “Les universitats hauran de garantir a través del màster que habilita per a l’exercici de les professions de professor d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d’idiomes i els títols de Grau que habiliten per a l’exercici de la professió de mestre en Educació Infantil i/o Primària, que la competència didàctica del professorat siga l’adequada per al compliment dels objectius del Programa d’educació plurilingüe i intercultural que regula la Llei 4/2018, de 21 de febrer, en l’article 27”; és a dir, que les universitats hauran d’incloure la formació en competència didàctica plurilingüe ens els graus de Mestre i en el màster professionalitzant docent.

És important remarcar el fet que el projecte d’Ordre estableix que les universitats hauran de garantir aquesta docència (atenció al temps futur emprat) en els graus de Mestre i en el Màster. A hores d’ara, els graus de Mestre només garanteixen aquesta docència mitjançant els itineraris per a l’obtenció del certificat de Capacitació, amb assignatures optatives. Si aquest certificat desapareix, els itineraris, optatius, també ho faran, i l’única manera d’incorporar la formació en competència didàctica serà modificant el pla d’estudis del Grau; el cas del Màster seria equiparable al dels graus, ja que també comportaria una modificació del pla d’estudis, una tasca que duraria anys, entre altres raons, perquè qui hi té competències és el Ministeri d’Educació. Tot plegat, un canvi que significa anys d’espera fins que es puga assegurar la formació adequada en ensenyament plurilingüe dels nous docents i que, de facto, fa desaparéixer la capacitació per a accedir a la funció pública docent.

El Tempir no entén la necessitat d’eliminar la capacitació per a accedir a la docència pública. Òbviament, no és el sistema perfecte per a impartir una docència de qualitat en valencià. Però sí que constitueix un filtre més amb la finalitat de tenir bons professionals competents en docència plurilingüe, una condició que estar en possessió d’un C1 no garanteix. Certament, altres territoris de l’àmbit lingüístic han fet desaparéixer certificats semblants, però ja n’estan veient les conseqüències nefastes quant a la vida plurilingüe dels centres. De vegades, no cal imitar o emular el que es fa en altres territoris veïns. El model no cal buscar-lo fora. El tenim a dins, i cal potenciar-lo.

A més, per a El Tempir és preocupant que, amb la desaparició del certificat de capacitació, es faça trontollar tota la docència en valencià que amb tant d’esforç i sacrifici es va fent progressar a la Universitat d’Alacant. De fet, els últims anys s’ha incrementat l’oferta de docència en valencià en la UA gràcies a la creació en diferents graus dels itineraris per a l’obtenció del certificat de capacitació. Si aquest projecte d’ordre es converteix finalment en una ordre en aquests termes, què passarà amb tota aquesta docència?, com se sentirà l’alumnat que ha iniciat els itineraris esperant rebre un certificat en acabar els seus estudis i que, finalment, no el podrà obtenir?

Fer desaparéixer la capacitació lingüística, palesa, una vegada més, la incomprensió des de València de quina és la realitat sociolingüística del sud, i de com de sensible és aquesta zona del país a mesures d’aquesta mena, que es prenen des del cap i casal sense tenir en compte l’opinió de la gent que aquí, dia rere dia, fa esforços titànics en pro de la llengua. Diu la campanya que cal construir ponts. Sí, cert, construïm-los! Però tenint molt en compte la gent del sud que viu i treballa pel valencià.

El termini d’al·legacions públiques al projecte d’ordre va acabar el passat 30 d’octubre, de manera que Conselleria ara haurà d’estudiar les al·legacions presentades i determinar si el procediment de publicació de l’ordre continua endavant o no i, si ho fa, en quins termes. El Tempir espera que, siga com siga, la normativa continue garantint la formació en competències docents plurilingües del personal docent que accedeix al sistema educatiu públic valencià, única manera de poder complir adequadament els objectius de la Llei de plurilingüisme.

Imprimir