El Tempir valora les “Bases de l’acord sobre la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes”, que es va presentar dimarts a l’edifici de la Nau de la Universitat de València, com un acord pragmàtic que obri el camí perquè la competència lingüística estiga present a la futura llei de la funció pública valenciana i s’assegure així el deure de les institucions autonòmiques de garantir l’ús normal del valencià en l’administració pública. Per això, reconeixem i agraïm la tasca realitzada pels tres sindicats (Intersindical, UGT i CCOO), perquè és la primera vegada que es produeix un acord sindical d’aquest tipus, que ha possibilitat aquestes bases i que suposen, a banda d’un punt d’inflexió positiu en la consecució de la igualtat lingüística i la garantia dels drets lingüístics dels valencianoparlants, un avanç important que s’haurà de concretar de manera molt més detallada en un futur decret que desenvolupe la competència lingüística prevista en la nova llei de la funció pública valenciana. Cal recordar que en les dues anteriors lleis de la funció pública el coneixement de valencià era un mèrit i no un requisit i, per tant, es podia accedir-hi sense acreditar-ne cap coneixement.

Des d’El Tempir entenem que, perquè es materialitze l’acreditació de la competència lingüística per part del funcionaritat valencià, bé a l’hora d’accedir a la funció pública o bé en la promoció interna, una bona inversió econòmica i un pla de formació adequat són dos elements essencials que la Generalitat Valenciana ha de desenvolupar per avançar en aquesta finalitat de manera diligent i amb determinació, una vegada aprovada aquesta normativa.

Quant a l’exempció en l’àmbit sanitari i de la salut, entenem que aquesta ha de ser puntual i excepcionalment temporal, degudament justificada, no afectarà el personal administratiu adscrit al servei de la salut, a fi d’evitar qualsevol greuge comparatiu amb la resta de treballadors de la funció pública i preservar els drets lingüístics dels valencianoparlants. A més, la futura regulació també ha de contemplar la intermobilitat administrativa, funcionaris procedents d’altres administracions que obtenen un lloc de treball en l’administració autonòmica, de manera que també han d’assolir i acreditar el nivell de valencià requerit si no el tenen des de l’administració de la qual provenen.

En definitiva, aquestes bases han de posar punt final en un futur a la subordinació lingüística dels valencianoparlants que deixaven d’utilitzar el valencià davant una administració poc receptiva a funcionar en la nostra llengua i que no convidava a utilitzar-lo. Es comença a materialitzar així una de les nostres reivindicacions històriques a nivell municipal i autonòmic, com d’altres tantes entitats, que ha de contribuir a incrementar l’ús social del valencià i al seu prestigi. De fet, regular la competència lingüística d’acord amb el principi de proporcionalitat i d’adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents al lloc de feina no minven ni van en contra de la qualitat del servei a prestar ni de la presència de professionals competents.

Creiem des d’El Tempir que amb el requeriment de la competència lingüística al funcionariat ara hi ha una bona oportunitat perquè les diverses administracions valencianes (autonòmica, local i universitària) caminen plenament per una triple senda: la de l’eficiència, la de l’eficàcia i també la de la proximitat a l’administrat, administracions arrelades al territori. Resta pendent, però, que l’administració de l’Estat també assumisca la necessitat de demanar-la als seus funcionaris. Garantir els drets lingüístics dels valencianoparlants implica totes les administracions que actuen al País Valencià.

Imprimir