Després de les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) sobre els recursos presentats pels sindicats CSIF i USO contra el decret de plurilingüisme, El Tempir hi vol expressar les consideracions següents:

  1. Les dues sentències no qüestionen en cap moment ni el plantejament didàctic ni el metodològic del decret de plurilingüisme, ben rigorosos davant els oferits pel model pseudoplurilingüe anterior; a més a més, el decret de l’actual govern ha estat qüestionat reiteradament sense fonament racional des de determinats mitjans de comunicació, associacions de pares i mares, organitzacions sindicals i partits polítics de la dreta valenciana.
  1. De les dues sentències es desprén que el decret de plurilingüisme és legal, excepte aquella part referida a la disposició addicional cinquena, concretament la reguladora de les certificacions de llengües per a l’alumnat que comence els estudis d’acord amb el nou sistema plurilingüe. Per tant, entenem que, en no quedar invalidats els diversos nivells de competència, s’ha de garantir l’execució i el compliment dels projectes lingüístics de centres votats i aprovats en consells escolars per al curs que ve. És la millor manera d’assossegar els pares i la resta de membres d’aquests consells per tal que no continuen als llimbs de la desorientació i el desconcert.
  1. No té sentit que, si l’única part del decret de plurilingüisme invalidat és el referit a les certificacions (disposició addicional cinquena), la suspensió cautelar continue. En altres paraules, el TSJ ha d’alçar aquesta suspensió d’una vegada per totes.
  1. Cal garantir sense cap mena de dilació l’aplicació del nivell avançat en tots els centres que el triaren per al curs 2017/2018. No hi pot haver marxa arrere, en la mesura que les sentències del Tribunal Suprem permeten que el valencià siga centre de gravetat d’un model educatiu bilingüe, i l’avançat ho és, sempre que el castellà no quede exclòs com a llengua docent (i no ho està en tant que la seua presència a l’avançat oscil·la amb percentatges entre un 15% màxim en infantil i primària i un 20% en ESO) i en quede garantit el coneixement i l’ús. Animem els pares que han triat el nivell avançat 1 o 2 per als seus fills a demanar-ne, a reclamar-ne, l’aplicació per al curs que ve.
  1. Reiterem una vegada més que estem assistint a un procés de qüestionament judicial del decret de plurilingüisme per interessos polítics espuris. D’una banda, perquè l’únic plurilingüisme o trilingüisme que la dreta valenciana defén és el substitutori. D’una altra, amb l’objectiu de crispar i tibar la convivència lingüística al nostre territori a fi d’aprofundir en la subordinació del valencià, la dreta manipula de manera enganyosa la llibertat individual (i vol aparéixer-ne com l’única garant) i oblida de manera deliberada principis tan importants com el de l’equitat i la cohesió social. En conseqüència, condemna així l’alumnat de les zones de predomini lingüístic castellà a no aprendre valencià i, per tant, a disposar de menys opcions en el futur per a poder accedir a la funció pública.
  1. Entenem que l’única eixida davant aquest nou conflicte, com els que vindran en el futur, és la mobilització unitària social a favor del valencià i contra aquelles mesures i actuacions que vulneren la igualtat real i efectiva dels nostres drets lingüístics amb els dels castellanoparlants.
Imprimir