L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir i Intersindical Valenciana s’han reunit a Elx per a analitzar quina és la situació sociolingüística actual del valencià. Aquesta trobada s’emmarca dintre de la col·laboració habitual de totes dues entitats que comparteixen objectius comuns en política lingüística, educativa i cultural, així com també el desenvolupament conjunt d’estratègies que permeten aconseguir eixos objectius.

El Tempir i Intersindical Valenciana es mostren molt crítics amb el bloqueig i el setge políticojudicial que pateixen les mesures de promoció social del valencià que du a terme la Generalitat Valenciana. Les dues organitzacions consideren que les recents sentències del Tribunal Superior de Justícia que anul·len diversos articles del Decret 61/2007, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat, així com les sentències i pronunciaments al voltant del Decret de Plurilingüisme, demostren la intransigència i l’hostilitat visceral del nacionalisme espanyol envers qualsevol mesura mínimament digna a favor de la promoció i la dignificació del valencià a casa nostra.

Aquesta bel·ligerància per part de determinats partits polítics i entitats és un advertiment ben clar que no deixaran de fer del valencià un element de confrontació partidista i social, també pertorbador, en compte de treballar per la vertebració territorial i la cohesió social.

Les dues organitzacions consideren que cal respondre aquesta croada politicojudicial amb un model educatiu plurilingüístic autocentrat a fi de garantir una autèntica igualtat en el coneixement i l’ús de la nostra llengua entre tots els alumnes valencians i, per extensió, entre la població en general. Per això, no sols reivindiquen aquest model educatiu plurilingüístic autocentrat sinó que, a més, es treballe en la consecució d’altres qüestions com són:

  • l’aprovació d’una Llei d’Igualtat Lingüística per considerar que l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià està superada, perquè ja no respon a les necessitats lingüístiques dels valencianoparlants. Cal garantir una autèntica equitat lingüística entre valencianoparlants i castellanoparlants.
  • la necessitat de potenciar i estendre els models educatius, que tinguen el valencià com a llengua vehicular en més d’un 50% de les matèries, a tots els centres docents, de manera que es garantisca, sense excepcions, que tot l’alumnat acabe sent competent en les dues llengües oficials i en una tercera (l’anglés) com a mínim. Aquests models han de ser inclusius per tal de reforçar i valorar les llengües familiars d’origen d’aquells que han vingut d’altres països.
  • el manteniment d’una política activa que impulse l’ús del valencià a totes les administracions públiques valencianes per garantir els drets de la ciutadania a l’hora d’expressar-se i ser atesa en valencià com preveu el Decret 6/2007, regulador dels usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat. Cal que s’aprove la nova llei de la funció pública i, en conseqüència, es contemple la necessitat d’acreditar la competència lingüística en valencià necessària per a accedir a l’administració pública. De retruc, ajudaria a reduir l’exempció de valencià i a consolidar les minories lingüístiques urbanes més enllà d’aquells pobles i comarques majoritàriament valencianoparlants.
  • la reforma de la normativa legal per acabar amb les exempcions del valencià a les comarques castellanoparlants a fi de garantir el dret de l’alumnat a conéixer i ser competent en les dues llengües oficials. No es pot permetre que es reclame un dret infundat a ignorar la llengua pròpia del País Valencià. No reformar la normativa legal existent i ni tan sols desenvolupar estratègies i plans d’actuació que facen de l’exempció una circumstància puntual i excepcional és afavorir per omissió el desconeixement de la nostra llengua.
  • la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3 al País Valencià i la creació del Consell de l’Espai de Comunicació en català amb la resta de territoris amb els quals compartim llengua.

Elx, 25 de juliol de 2018

Imprimir