Al juliol El Tempir denunciava que l’elxà Jafet Pinedo havia rebut un tracte discriminatori per part de la policia nacional pel simple fet d’haver-se adreçat en valencià a aquests membres del cos de seguretat. Recordem que tot va començar quan Pinedo anava amb bicicleta per un carril bici de la capital del Baix Vinalopó. A l’altura del conservatori de música d’Elx va haver d’eixir-se’n perquè va trobar-hi dos turismes sense cap identificació oficial que estaven aturats i entrebancaven la circulació. Tot seguit, va retraure aquesta situació als ocupants dels vehicles amb la frase “En bon lloc esteu!” i després va fer camí. Uns metres més endavant, justament al costat del parc infantil de trànsit, Jafet Pinedo va haver d’aturar la bicicleta davant l’alto que va rebre d’un ocupant d’un dels automòbils que ocupaven el carril bici. Al remat, aquests vehicles eren cotxes policials sense cap identificació.

Tot seguit, dues persones es van identificar com a agents de la policia, cosa que va provocar que Pinedo demanara què succeïa. Els agents li van demanar la identificació i, a continuació, sense cap mena d’explicació, el van escorcollar (també la motxilla que duia), amb el requeriment que els deixara de parlar en valencià, cosa que es va negar a realitzar. Com a conseqüència de tot plegat, va ser traslladat a la comissaria, on els agents van registrar una denúncia contra el detingut per presumptes insults als agents, negativa a identificar-se, oposar-se a ser escorcollat i adreçar-se en valencià als agents.

Primera vista del juí

Com a conseqüència d’aquest nou cas de valencianofòbia, Jafet Pinedo prengué la decisió de denunciar els policies per la injustícia patida. Així, El Tempir va donar-li suport juntament amb altres entitats el 24 de juliol a les portes de la Ciutat de la Justícia d’Elx, justament el dia que començava el judici per la denúncia que interposà. Finalment, la vista del procés judicial restà suspesa eixe dia per incompareixença dels agents policials per motius laborals. El juí s’ajornà fins al 18 de setembre.

Segona vista del juí

El 18 de setembre, tot just abans de reprendre la vista del procés judicial, hi ha hagué un acte previ de conciliació en què els dos policies es disculparen davant Jafet Pinedo a canvi que retirara la denúncia per abús de poder contra ells. Aqueixa disculpa ha suposat que la jutgessa haja manifestat que els agents van cometre “excés de zel” en la faena, eufemisme que encobreix una autèntica situació de vexació viscuda per Jafet Pinedo, que és constitutiva d’infracció lleu. Finalment, l’acte de conciliació ha comportat que la jutgessa absolguera formalment els policies nacionals com a conseqüència de l’acord aconseguit en el procediment penal. Ara bé, en tot moment Jafet va defensar els seus drets lingüístics i els va fer servir.

Consideracions d’El Tempir

El Tempir considera positiu que els policies nacionals es disculpen per excedir-se en l’exercici de les seues funcions davant un ciutadà que té els drets emparats per la legislació vigent a fer servir el valencià. La immensa majoria de situacions de discriminació lingüística per membres de les forces i els cossos de seguretat estatal acaben sempre en la indefensió i la humiliació de la persona valencianoparlant discriminada. El cas de Jafet Pinedo pot representar un punt d’inflexió perquè els casos de supremacisme lingüístic no resten irresolts ni la humiliació patida es prolongue en el temps.

A més a més, El Tempir recorda a la ciutadania que té tot el dret a adreçar-se en valencià a tots els funcionaris i agents de les forces de seguretat i encoratja a denunciar qualsevol vulneració d’aquest dret reconegut en l’actual ordenament jurídic. L’art. 54.11 de l’Estatut de l’Empleat Públic deixa ben clar que els cossos de seguretat, com a funcionaris públics, han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite, sempre que siga oficial en el territori.

Necessitat que els cossos i les forces de seguretat es formen en valencià

Per a El Tempir, aquestes situacions de valencianofòbia desapareixerien (o a tot estirar, minvarien) si les forces i els cossos de seguretat foren formats lingüísticament en valencià i pedagògicament en el respecte a la diversitat lingüística a l’acadèmia en què es preparen. Per tant, és obligació dels polítics valencians demanar canvis en la legislació estatal perquè disposem de forces i cossos competents en valencià. Ara bé, que aquesta formació depenga únicament d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la Delegació del Govern al País Valencià és insuficient i inadmissible. De fet, cal recordar que el delegat del Govern va rebutjar i menystenir una proposta formativa de cursos de la Generalitat Valenciana per considerar-los massa cars i fins i tot considerà inacceptable que els agents hi foren presents per a obtenir una preparació adequada. Així, la possibilitat d’avançar en la resolució d’aquest problema és impossible.

(Foto de Raül Morillas)

Imprimir