Sens dubte les festes majors d’un poble o una ciutat són un espai de socialització importantíssim en què milers i milers de persones es reuneixen per passar-ho bé i per gaudir dels esdeveniments col·lectius al carrer que creen identitat. Fins i tot hi ha qui hi participa de manera activa més enllà de ser un simple espectador. Molts ajuntaments aprofiten aquestes festes per a proposar que siguen unes “festes igualitàries” de manera que promouen actituds a favor de la convivència i que tothom siga respectuós envers els altres. En definitiva, se cerca un objectiu ben clar: unes festes inclusives, en què tothom se senta representat i respectat.

Amb tot, però, enguany les festes municipals il·licitanes no són tan inclusives ni igualitàries. Així, per una banda, El Tempir vol ressaltar que en els darrers 29 anys la ciutat d’Elx no ha tingut una persona que fera el pregó íntegrament en valencià. A tot estirar, qui ha fet el pregó de torn ha dit unes quantes frases en valencià (ni la meitat del discurs) o ha repetit les expressions populars com Misteri d’Elx, la Festa d’Elx, la Nit de l’Albà o la Nit de la Roà. Aquí s’acabava l’ús de la llengua públicament des del balcó de l’Ajuntament malgrat les diverses peticions i suggeriments que la Junta Directiva d’El Tempir ha fet arribar als diversos governs que han passat per la casa de tots els elxans. És una oportunitat perduda per socialitzar la presència del valencià a l’espai públic i caminar per la senda de la normalitat i la igualtat lingüística.

Per una altra, El Tempir també considera que la programació de festes no s’ha dissenyat ni pensat per a tota la ciutadania il·licitana ni per la gent que visita la ciutat. Novament s’ha exclòs aquell sector de la població que vol gaudir d’activitats festives en valencià tal com succeeix en altres poblacions valencianes habitualment. Per exemple, només cal pensar els concerts de música en valencià que durant les Falles o la Fira de Juliol s’organitzen a València amb un gran èxit de públic. Sembla que governant els mateixos partits polítics a un ajuntament i altre (Elx i València) el del sud, com ocorre a tantes altres poblacions valencianoparlants del migjorn, està condemnat a no disposar d’una oferta cultural i musical estable en valencià al llarg de l’any i sobretot durant les festes patronals com sí que tenen lloc a altres ciutats i comarques valencianes.

De fet, fruit de les successives denúncies públiques realitzades per El Tempir, l’any 2017 es va organitzar una gran nit de la música en valencià dins les festes d’Elx. El 13 d’agost d’aquell any actuaren Auxili i Atupa al pàrquing que hi ha davant del CEIP Candalix amb una gran assistència de públic, fins i tot vingut de les poblacions del voltant pel gran reclam dels grups que hi cantaven. Gairebé 3.000 persones s’hi congregaren, cosa que no és habitual en una ciutat que no genera una oferta cultural estable d’aquesta classe ni satisfà la demanda existent.

En definitiva, El Tempir valora negativament que el valencià no tinga el mateix tracte igualitari que el castellà en les festes més importants d’Elx i que, una vegada més, reste circumscrita la seua presència a cartells i fullets informatius de la programació festiva. És ben lamentable que la llengua de la Festa o Misteri d’Elx, nucli central de les festes elxanes, torne novament a ser bandejada i no s’aprofite aquest espai lúdic i festiu per enfortir-la i cohesionar socialment tot el poble d’Elx.

Imprimir