He tractat de deixar passar uns dies i no fer comentaris sobre la gran quantitat de denúncies que s’han fet a les xarxes socials, les quals subratllaven que el PP havia subvencionat les manifestacions en contra del plurilingüisme al Baix Segura i a Alacant. Bé, personalment no és cap sorpresa. No hauria de suposar cap sorpresa per a ningú. De fet, està bé que isca en premsa amb titulars ben grossos. El retrat en l’hemeroteca és necessari. 

Amb tot, personalment, eixes denúncies erren en el tir. Per què ho dic? Perquè el problema és que passen els anys de la primera i la segona legislatura i, em sap molt de greu dir-ho, el Botànic no té cap pla per tal de fer front a aquesta realitat que la premsa magnifica, la premsa amiga, i que dificulta tantíssim progressar en la introducció del valencià en aquesta comarca. 

En altres paraules, al Botànic ja li va bé que el plurilingüisme s’atenue (enèsima atenuació) en la seua aplicació al Baix Segura perquè la cosa no es desboque més del que s’ha fet i no supose un problema electoral per a determinats partits ni tampoc, en algun cas, per a les seues estratègies d’arrelament en l’antiga Governació d’Oriola. Ara bé, eixes excepcionalitats en l’aplicació del plurilingüisme comporten maldecaps en sectors de comarques veïnes que volen pujar al carro. 

De moment, però, continuem desdejunant-nos amb la creença que l’ús del valencià en aquella comarca és una imposició quan és una llengua minoritzada a tot el País Valencià per anys de repressió, un marc politicojurídic que perpetua la desigualtat lingüística i la mentalitat subordinada dels valencianoparlants. 

Com hauria canviat la cosa si en la primera legislatura s’haguera posat punt final a l’exempció (no entraré ara en qüestions jurídiques de si era possible) i s’haguera fet cas dels directors d’escoles i centres de secundària baixsegurins que ho demanaven en aquell moment! Vos sorprendríeu saber en quins partits militaven eixos directors. Però no! No tocava. Com més temps passa, el tema es fa més esvarós com l’aprovació de la competència lingüística en la llei de la funció pública, per exemple. Algú dirà que ara tampoc toca! Et recordarà que amb la pandèmia tampoc és possible avançar en aquests temes davant els drames socials que vivim. Cert! Cal atendre les famílies que ho passen malament. Ara bé, la pandèmia no ho és tot. No ho pot tapar tot. En fi, hi ha un grup de partits amb els quals no ens toca mai. Amb els altres no arriba el moment que ens toque. Aquesta és la gran creu dels valencianoconscients del país.

Josep Escribano
President d’El Tempir

L’article La creu dels valencianoconscients fou publicat el 8 de setembre al diari electrònic Nosaltres La Veu.

Imprimir