Hui, 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, hem elegit el lema “La diversitat lingüística, el millor valor d’Europa” per celebrar-lo de manera reivindicativa. Aquesta elecció ens suggereix l’anàlisi següent:

Europa no es pot limitar a reconéixer d’una manera estrictament formal la diversitat lingüística que hi ha dins les seues fronteres. Europa està obligada a transformar-se intensament no sols per a promoure aquesta diversitat sinó també per a assumir-la com un fet natural i essencial de la idiosincràsia europea. A més a més, la manera de gestionar aquesta diversitat denota el nivell de qualitat democràtica d’una Europa que pretén presentar-se al món com una regió moderna i pròspera. Ara bé, el que val per a Europa en general també val particularment per a qualsevol estat europeu, com, per exemple, l’espanyol, que ni es transforma profundament per a la gestió de la diversitat de llengües ni aquesta gestió fa que la seua qualitat democràtica siga gens reeixida. Per això, cal tenir ben present que la diversitat lingüística europea:

  1. És una característica pròpia de les societats europees actuals.
  2. És clau per a construir una societat inclusiva.
  3. És un pilar fonamental per a la pau i la convivència.
  4. Promou el diàleg intercultural i preserva la diversitat cultural.

Amb tot, una vegada més cal denunciar que les llengües regionals o qualificades de manera estigmatitzadora com a minoritàries no poden restar fora de les polítiques europees d’aprenentatge i de promoció del multilingüisme. És un error ben greu que s’hi incloguen únicament les llengües oficials estatals. De fet, no hem d’oblidar tampoc que la nostra llengua continua sense ser reconeguda com a llengua oficial i de treball a les institucions europees. Per tant, Europa com a projecte comú s’ha de construir amb la participació de totes les llengües europees i no s’ha de forjar d’esquena a aquestes com ocorre actualment. Altrament, no aconseguirem una societat europea cohesionada. Europa no es pot veure reduïda únicament a un mercat econòmic que es desenvolupe en les llengües oficials estatals.

Imprimir