Ni cessió temporal ni cessió permanent al Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE). Cap d’aquestes dues propostes, propostes de mínims, han estat acceptades a Madrid perquè la Dama d’Elx tornara a la seua ciutat.

En el fons és el mateix problema de sempre: el centralisme estatal considera que el bust ibèric pertany a l’Estat perquè és un patrimoni històric espanyol. Així, la Dama serveix per a construir un relat essencialista que legitime històricament l’única identitat possible de l’estat-nació: l’espanyola, sinònima de castellana. No debades, quasi tots els museus estatals són a Madrid.

En qualsevol cas, El Tempir torna a reivindicar la seua localització definitiva i permanent a la ciutat d’Elx (sense cessions ni concessions) perquè a aquesta ciutat li’n correspon la preservació, la custòdia i la divulgació. És llastimós que no impere el diàleg i la col·laboració entre administracions per tal que es produïsca una nova gestió descentralitzada del patrimoni estatal. Sens dubte, aquesta nova gestió hauria d’atendre de manera molt sensible les peticions de les nacionalitats perifèriques.

Com és de costum, raons polítiques barren qualsevol solució a una reivindicació clamorosa com és la tornada de la Dama a terres valencianes. En conseqüència, qualsevol intent de fer que la sacerdotessa de pedra reste exposada per sempre a la capital del Baix Vinalopó és vista per la majoria de polítics del Congrés com pur localisme, però mostrada a Madrid és signe d’universalisme i d’internacionalitat.

No obstant això, i ho hem defensat sempre, la reivindicació de la tornada de la Dama d’Elx ha d’anar unida a una nova política municipal de la gestió patrimonial local que valore, recupere, conserve i dote de nous usos aquests elements arquitectònics i històrics de la ciutat. Passa el temps i aquesta altra demanda, llargament reivindicada des de diversos sectors de la societat civil elxana, no arriba mai a plasmar-se més enllà de les bones paraules del gestor polític municipal de torn. Aquesta reclamació, justa i legítima, no s’ha de veure diluïda ni relegada pel desig de restitució de la Dama al poble d’Elx.

En definitiva, ens cal una nova política museogràfica en què la interpretació i la presentació del patrimoni cultural es faça en el seu entorn i context cultural, social i històric. Així, Elx podria esdevenir un referent capital en l’estudi i la divulgació de l’art ibèric.

Imprimir