Després de fer públics els 9 primers punts del nostre #DecàlegDePlurilingüisme cal tenir una cosa clara. Ni els antics Programes d’Incorporació Progressiva (PIP), ni els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Castellà (PPEC) no han pogut aconseguir mai que els alumnes que els cursaven tingueren un domini igual del valencià que del castellà. Era materialment impossible aconseguir-ho. Ara cal tenir clar que tot programa plurilingüe que vehicule un 50% o més de les matèries en castellà tampoc ho aconseguirà. En defintiva, tant si ets valencianoparlant com si ets castellanoparlant, cal que tingues clar que matricular els fills en aquests programes en què el castellà és la llengua vehicular farà que els castellanoparlants no siguen plenament bilingües i els valencianoparlants no siguen competents plenament en la seua llengua. TU TRIES! Recorda, però, que si tries els programes vehiculats majoritàriament en valencià aconseguiràs dues coses fonamentals:
1. Una obertura major dels teus fills a les llengües i major sensibilitat a favor de la diversitat lingüística.
2. Un rendiment igual o més elevat en castellà i en anglés que en aquells programes vehiculats majoritàriament en la llengua dominant de la nostra societat.

Arribem al punt núm. 10 (i final) del nostre Decàleg. 👉🏼 Quines conseqüències té optar per un programa plurilingüe i intercultural en què el valencià no és la llengua vehicular principal? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Imprimir