Les investigacions i la pràctica en l’educació plurilingüe neguen que el valencià, el castellà i l’anglés puguen utilitzar-se com a llengües d’instrucció en igualtat de condicions horàries, sobretot quan hi ha una situació asimètrica pel que fa a l’estatus i la presència social desigual de les tres llengües a casa nostra, sobretot de la pròpia. Per tant, la idea del 33%, 33% i 33% del PP, percentatges vehiculars en cada llengua al nostre sistema educatiu que proposava aquest partit, era i és nociva. I a hores d’ara ho serà tot aquell percentatge que no supere el 50% en valencià, en infantil i primària, sobretot. En altres paraules, si volem que els xiquets valencianoparlants i castellanoparlants siguen competents en les dues llengües oficials, cal que siguen escolaritzats en programes plurilingües en què el valencià siga predominant com a llengua vehicular. Això no entrebanca l’adquisició de la competència en castellà però sí que permet que els alumnes tinguen una competència equilibrada en valencià i en castellà. O bé poden adquirir una competència en valencià idèntica a l’aconseguida en castellà. Aquí teniu el tercer punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 El valencià, el castellà i l’anglés han de disposar del mateix nombre d’hores en el currículum escolar? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

Imprimir