Arribem a una qüestió polèmica des del punt de vista polític. En cap país del món els pares elegeixen la llengua vehicular dels seus fills en un ensenyament públic. En conseqüència, els pares no tenen un dret a elegir la llengua en què han de rebre l’ensenyament els seus fills, perquè és l’administració educativa qui regula l’ús de les llengües vehiculars en l’ensenyament. Ara bé, una vegada que l‘administració en regula l’ús, aleshores els pares triaran en quina línia volen matricular els seus fills (en el passat) o en quina escola els matricularan d’acord amb les seues preferències o gustos pel que fa als percentatges establerts a l’hora de vehicular matèries en valencià, castellà i anglés (com actualment succeeix al País Valencià). En altres llocs com Euskadi es tria entre diversos models que vehiculen les matèries en èuscar en un percentatge molt superior o inferior a les vehiculades en castellà. Els pares elegeixen el model d’escola que volen majoritàriament en basc o en castellà. A Catalunya els pares matriculen els fills en immersió perquè és l’únic model establert per l’administració. Per tant, aquí teniu el huité punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼Tenen els pares llibertat per a elegir la llengua vehicular dels seus fills en l’ensenyament? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

Imprimir