Decàleg de plurilingüisme

Aquest nou decàleg concretarà la base d’un sistema educatiu que permeta obtenir la competència lingüística en valencià i en castellà, així com també aconseguir-ne una de pragmàtica en terceres i quartes llengües com l’anglés i el francés, per exemple.

Descarrega les imatges
  • p1

El prejudici de valorar les llengües per la seua utilitat fa que hi haja famílies que no transmeten el valencià als fills o fins i tot els parlen en anglés! La situació ideal és que els pares parlen als fills les seues llengües maternes, que en poden ser una o dues. El plurilingüisme o “ser plurilingüe” no s’adquireix anant a l’escola solament sinó fent ús dels coneixements lingüístics que es tenen per crear-ne altres de nous en una altra llengua. En altres paraules, cal fer transferències d’unes llengües a altres. Un plurilingüe pot ser aquella persona que escriu i parla perfectament el valencià, sap parlar l’italià perquè ha viscut a Itàlia durant un temps, entén el portugués escrit (no l’oral) i sap alemany perquè ha anat a una escola oficial d’idiomes, per exemple. Aquí teniu el primer punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 Què s’entén per parlant plurilingüe? Difoneu i compartiu la imatge! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p2

Passa el temps i encara hi ha qui considera que el valencià dificulta l’aprenentatge del castellà i de l’anglés. Aquest argument persistent és totalment fals. De fet, els programes d’educació bilingüe i plurilingüe en què el valencià és llengua vehicular han demostrat que els alumnes obtenen un major rendiment acadèmic i lingüístic. Per tant, ser bilingües en una llengua minoritzada com és el valencià, dut a terme en unes condicions òptimes als centres educatius, és enriquidor i provoca que siguen millors aprenents de llengües estrangeres que les persones monolingües. Aquí teniu el segon punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼Estudiar en valencià dificulta l’aprenentatge del castellà i de l’anglés? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p3

Les investigacions i la pràctica en l’educació plurilingüe neguen que el valencià, el castellà i l’anglés puguen utilitzar-se com a llengües d’instrucció en igualtat de condicions horàries, sobretot quan hi ha una situació asimètrica pel que fa a l’estatus i la presència social desigual de les tres llengües a casa nostra, sobretot de la pròpia. Per tant, la idea del 33%, 33% i 33% del PP, percentatges vehiculars en cada llengua al nostre sistema educatiu que proposava aquest partit, era i és nociva. I a hores d’ara ho serà tot aquell percentatge que no supere el 50% en valencià, en infantil i primària, sobretot. En altres paraules, si volem que els xiquets valencianoparlants i castellanoparlants siguen competents en les dues llengües oficials, cal que siguen escolaritzats en programes plurilingües en què el valencià siga predominant com a llengua vehicular. Això no entrebanca l’adquisició de la competència en castellà però sí que permet que els alumnes tinguen una competència equilibrada en valencià i en castellà. O bé poden adquirir una competència en valencià idèntica a l’aconseguida en castellà. Aquí teniu el tercer punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 El valencià, el castellà i l’anglés han de disposar del mateix nombre d’hores en el currículum escolar? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p4

L’aprenentatge d’una llengua estrangera no s’ha de fer necessàriament a edats primerenques. Amb tot, atesa la realitat sociolingüística valenciana, les investigacions aconsellen que ens els programes plurilingües, en què hi haja una introducció de l’anglés en l’educació infantil, és millor retardar la introducció de la llengua dominant (el castellà) al primer cicle de primària a fi d’evitar que el castellà dificulte i interferisca l’adquisició del valencià (llengua minoritzada) i de l’anglés. Això es pot fer perquè el castellà té àmbits tan poderosos per al seu aprenentatge com les famílies, l’aclaparadora quantitat de mitjans de comunicació vehiculats en aquesta llengua o, per exemple, l’oferta d’activitats d’esbarjo que s’ofereix majoritàriament en castellà. Aquí teniu el quart punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 L’aprenentatge de l’anglés o d’altra llengua estrangera a l’escola s’ha de fer a edats primerenques? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p5

És normal que cada infant aprenga a llegir i escriure en la seua llengua. Ara bé, en el cas d’una societat amb dos idiomes com és el nostre cas, en què una llengua és la dominant (el castellà) i l’altra llengua és la minoritzada (el valencià), cal que els alumnes, valencianoparlants o no, comencen la lectoescriptura en valencià. Així, veurem, com les competències lectores adquirides en valencià, les transferiran després al castellà. Ràpidament seran competents lectors en castellà ajudats pel seu ús escrit majoritari (rètols, tanques publicitàries, anuncis…) en la societat. Aquí teniu el cinqué punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 En quina llengua han d’aprendre els xiquets a llegir i escriure? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p6

Tres coses condicionen una bona educació plurilingüe. La primera és que l’educació plurilingüe no es pot bastir a partir de l’ensenyament independent de cadascuna de les llengües que s’hi ensenyen. La segona és ben clara: tampoc es pot esperar que els alumnes establisquen interrelacions entre aquestes per ells mateixos. I la tercera determina que els continguts de les àrees no lingüístiques i els idiomes en què són apresos no són elements independents, és a dir, són cares d’una mateixa moneda. Per tant, aquí teniu el sisé punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 Quin és l’enfocament didàctic més adequat per a l’educació plurilingüe i intercultural en el nostre sistema educatiu? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p7

Mireu la imatge. Llapis de colors envers llapis monocolors, la diversitat davant l’homogeneïtat. L’objectiu de l’educació plurilingüe i pluricultural en un centre inclusiu no és homogeneïtzar sinó que cada alumne arribe al màxim desenvolupament personal i acadèmic segons possibilitats personals i base formativa. Ara bé, el lloc de procedència geogràfica o el nivell econòmic familiar no han de ser un obstacle per al seu desenvolupament escolar. Per tant, les necessitats de l’alumne no s’adapten a l’escola. A l’inrevés, l’escola s’adapta a les necessitats diverses de cada alumne. A més, aquesta escolarització ha de fer tenint en compte els referents lingüístics i culturals de l’alumne immigrant de manera que siguen presents en la vida acadèmica i siguen part del currículum sempre que es puga o tant com es puga. Per tant, aquí teniu el seté punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 Els centres educatius han d’adaptar-se a la diversitat lingüística i cultural dels alumnes o l’han d’homogeneïtzar? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p8

Arribem a una qüestió polèmica des del punt de vista polític. En cap país del món els pares elegeixen la llengua vehicular dels seus fills en un ensenyament públic. En conseqüència, els pares no tenen un dret a elegir la llengua en què han de rebre l’ensenyament els seus fills, perquè és l’administració educativa qui regula l’ús de les llengües vehiculars en l’ensenyament. Ara bé, una vegada que l‘administració en regula l’ús, aleshores els pares triaran en quina línia volen matricular els seus fills (en el passat) o en quina escola els matricularan d’acord amb les seues preferències o gustos pel que fa als percentatges establerts a l’hora de vehicular matèries en valencià, castellà i anglés (com actualment succeeix al País Valencià). En altres llocs com Euskadi es tria entre diversos models que vehiculen les matèries en èuscar en un percentatge molt superior o inferior a les vehiculades en castellà. Els pares elegeixen el model d’escola que volen majoritàriament en basc o en castellà. A Catalunya els pares matriculen els fills en immersió perquè és l’únic model establert per l’administració. Per tant, aquí teniu el huité punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼Tenen els pares llibertat per a elegir la llengua vehicular dels seus fills en l’ensenyament? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p9

La qüestió és ben senzilla. Tant si els pares són valencianoparlants com si són castellanoparlants, o vinguts de fora de l’estat, quina educació plurilingüe i pluricultural rigorosa i de qualitat pot assegurar que els alumnes adquirisquen un domini efectiu del valencià i del castellà i una competència pragmàtica de l’anglés? El Tempir respon la qüestió en aquest 9é punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. Us avancem que tot model de plurilingüisme que no siga igual o superior al 50% de les matèries vehiculades en valencià no aconseguirà que els estudiants siguen bilingües actius ni ajudarà a la cohesió social del País Valencià. Ni tan sols tindran unes actituds més positives envers la diversitat lingüística. Per tant, aquí teniu el nové punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. 👉🏼 Quin programa d’educació plurilingüe i intercultural és el més aconsellable tant per als alumnes nadius com nouvinguts? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme

  • p10

Després de fer públics els 9 primers punts del nostre #DecàlegDePlurilingüisme cal tenir una cosa clara. Ni els antics Programes d’Incorporació Progressiva (PIP), ni els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Castellà (PPEC) no han pogut aconseguir mai que els alumnes que els cursaven tingueren un domini igual del valencià que del castellà. Era materialment impossible aconseguir-ho. Ara cal tenir clar que tot programa plurilingüe que vehicule un 50% o més de les matèries en castellà tampoc ho aconseguirà. En defintiva, tant si ets valencianoparlant com si ets castellanoparlant, cal que tingues clar que matricular els fills en aquests programes en què el castellà és la llengua vehicular farà que els castellanoparlants no siguen plenament bilingües i els valencianoparlants no siguen competents plenament en la seua llengua. TU TRIES! Recorda, però, que si tries els programes vehiculats majoritàriament en valencià aconseguiràs dues coses fonamentals:
1. Una obertura major dels teus fills a les llengües i major sensibilitat a favor de la diversitat lingüística.
2. Un rendiment igual o més elevat en castellà i en anglés que en aquells programes vehiculats majoritàriament en la llengua dominant de la nostra societat.

Arribem al punt núm. 10 (i final) del nostre Decàleg. 👉🏼 Quines conseqüències té optar per un programa plurilingüe i intercultural en què el valencià no és la llengua vehicular principal? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.