La interiorització de la subordinació lingüística per molts diversos mètodes durant segles ha fet que molts valencianoparlants assumiren un sentit de vergonya pública a l’hora de parlar valencià. Ja se sap: espanyol per a àmbits formals i valencià per a àmbits informals o reclòs a la vida familiar. Cal capgirar la situació i recobrar la nostra dignitat com a valencianoparlants i oferir la nostra llengua als nouvinguts. Millor regal, impossible! Vet ací el darrer dels nostres prejudicis lingüístics, el desé del nostre decàleg. Com sempre, descarregueu la imatge i difoneu-la en les vostres xarxes socials. Gràcies!

Imprimir