Lliurament premi Antoni BruLa literatura és, sens dubte, la manifestació cultural més important a l’hora de visibilitzar la llengua i la cultura d’un poble, perquè és la manifestació del ser, de la voluntat irrenunciable de continuar sent tal com som, però amb l’ideal d’enriquir la pluralitat global amb veu pròpia.

Però l’anterior equip de govern del PP (tant a Elx com al País Valencià) no estigué mai per la literatura, ni per dignificar el valencià, ni tan sols per apostar per la pluralitat lingüística. Va descafeïnar i “provincianitzar” (a l’estil dels certàmens literaris de l’època franquista) el Premi de Narrativa «Antoni Bru». Tot, amb l’objectiu últim de fer-lo desaparéixer per afeblir encara més la presència de la nostra llengua i la nostra literatura a Elx i, per extensió, al sud. La finalitat que s’hi perseguia era ben clara: minar la consciència i la dignitat lingüístiques i culturals amb la desaparició del Premi. Així, l’acte de “ser conscient d’un mateix com a poble”, es dilueix amb l’oblit, es fa més mal·leable, un oblit que mena a la dissolució del “ser valencià” quan els nostres referents col·lectius (i aquest premi n’és un al sud) es desfan, o ens els desfan, o permetem que ens els desfacen de manera inexorable. I sobre aquests oblits, o sobre aquesta desmemòria induïda, se surpeposen a la força construccions col·lectives alienes a les nostres vivències, que semblen eternes, superiors i immutables…, i fins i tot amb poques intencions de ser compatibles amb la nostra.

Enfront, es trobà la ferma voluntat d’El Tempir de recuperar aquest premi per diverses raons: la primera, perquè som el somni del sud, de voler continuar sent tal com som i hem estat històricament; la segona, perquè l’existència d’aquest premi potencia la nostra literatura en la societat i posa novament en el mapa literari el migjorn valencià; la tercera, perquè la restauració d’aquest premi també comporta per a la memòria històrica d’Elx la recuperació de la figura de l’advocat Antoni Bru i Gómez, no únicament un referent en la defensa i la recuperació del valencià i de la dignificació de la nostra llengua, sinó també un lluitador per les llibertats a Elx. Ell va contribuir a fer que amb el temps Elx es convertira en un autèntic focus d’irradiació de valencianitat lingüística i cultural cap a la resta de les terres del sud; i la quarta i definitiva, perquè la restauració d’aquest premi manté Elx com l’autèntic referent de valencianitat del sud, fent valdre la nostra condició de tercera ciutat del país demogràficament, però també com a segona ciutat des del punt de vista econòmic.

A més a més, el XXVII Premi de Narrativa «Antoni Bru» té la singularitat de ser un premi col·lectiu, impulsat per 232 persones, associacions i institucions, provinents geogràficament de tots els punts del nostre domini lingüístic, vehiculat mitjançant la plataforma Verkami. És un autèntic premi de la societat civil, el major reconeixement que un escriptor o escriptora pot tenir. Però també és la manera en què El Tempir i 232 mecenes mantenen viva l’essència d’un país des de la creació literària.

Lluny queden ja les primeres reunions de planificació d’aquesta aventura col·lectiva que va mantenir la Junta Directiva d’El Tempir. Però aquelles reunions, com l’objectiu aconseguit, no són més que la mostra més palpable que la societat civil, quan s’articula, pot ser la força transformadora més positiva, moderna i efectiva de la nostra realitat quan la política no és al servei de la dignificació i de l’autoestima col·lectiva del nostre poble. Fóra bo que hi haguera una convergència entre l’acció civil i la política, sempre que cada una preservara la seua independència, perquè cresquera l’energia renovadora de la nostra societat a favor d’un major reconeixement dels nostres drets com a país en tots els àmbits públics i privats. Un primer pas en aquesta direcció ja s’ha fet realitat des del moment en què l’Ajuntament d’Elx ha anunciat que assumirà novament la convocatòria d’aquest premi amb l’assessorament i el suport d’El Tempir per a l’any 2016.

En definitiva, diuen que llegir ens fa ser més lliures. Llegim, doncs. Llegim per ser més lliures com a persones i com a poble. Llegim per tenir no sols una actitud crítica i reactiva davant la situació política, financera, social, lingüística i cultural que estem vivint, sinó també per tenir una actitud proactiva, constructiva, com la restauració d’aquest Premi. Els 232 mecenes i les entitats que hi han donat suport ja formen part dels projectes i de les il·lusions d’El Tempir. Són l’exemple més palpable del nervi d’aquest poble. I mentre hi ha nervi, hi ha partida per jugar. El millor homenatge que podem fer a la recuperació d’aquest premi és llegir-ne l’obra guardonada; per això us convidem a llegir la novel·la Tota la terra és de vidre de Joanjo Garcia, guanyadora d’aquesta edició.

 

Josep Escribano
President d’El Tempir

(Article publicat el 17 de novembre de 2015 a la revista Saó)

 

 

 

Imprimir