Continuem amb la presentació del nostre documentari Ser a la frontera sud al llarg del territori valencià. En aquesta ocasió ho farem dins la tertúlia La valencianitat des de les perifèries, que organitzem conjuntament l’Ajuntament de Benicarló, El Tempir i Maestrat Viu el pròxim 1 de desembre a la capella benicarlanda del Mucbe a partir de les 19.30 h. L’acte té com a objectiu reflexionar sobre com es viu la valencianitat als extrems del país, concretament a la comarca històrica del Maestrat i al sud del País Valencià (antiga governació d’Oriola i en època foral coneguda com governació dellà Xixona), i com aquests territoris per la seua condició perifèrica respecte del centre (València i comarques del voltant) tenen visions del país molt més acostades i pròximes malgrat les diferències demogràfiques, econòmiques, lingüístiques, culturals i socials que les separen. Per tant, sobre quin model de país plantegen les perifèries i com des d’aquestes zones singulars es vol contribuir a la vertebració territorial del País Valencià i a la seua cohesió social, hi parlaran Josep Enric Escribano, president d’El Tempir; Josep Messeguer-Carbó, vicepresident del Maestrat Viu; i Josep Barberà, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló.

Ser a la frontera sud

Dins el marc de les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud: Es pot ser valencià sense parlar valencià?, que El Tempir va organitzar a l’abril de 2016, va tenir lloc la presentació del documental Ser a la frontera sud, dirigit per Lluís Català Oltra. Aquest documental, que va nàixer sota l’impuls d’El Tempir, es va elaborar a fi de presentar un mosaic d’entrevistes a persones de diversos pobles del migjorn valencià amb l’objectiu de radiografiar les diferents maneres de veure i sentir el fet de “ser valencià”. Entre altres paraules, Ser a la frontera sud pretén ser un documental que incite a una reflexió múltiple sobre com vivim al sud la identitat, si el factor lingüístic influeix en la configuració d’aquesta, quines poden ser les estratègies possibles a l’hora d’oferir possibles models de vertebració territorial d’aquest pol bàsic del País Valencià o quines són les funcions i les dimensions socials del valencià en aquesta zona. La finalitat última és bastir una identitat valenciana al sud sense renúncies ni fractures i amb un clar respecte i millor comprensió de les peculiaritats comarcals que tenim des d’un punt de vista lingüístic, cultural, econòmic, social, etc.

Imprimir