Decàleg per a ser lingüísticament sostenible

Salvaguardar el medi ambient també comporta salvaguardar la linguodiversitat. Treballem tots plegats per generar una nova consciència envers la igual dignitat de totes les llengües i grups lingüístics així com posar fi a les ideologies monolingües expansionistes.

Descarrega les imatges

Difonem el nostre 4t decàleg, el de sostenibilitat lingüística La primera qüestió: quins trets defineixen un parlant lingüísticament sostenible? El parlant lingüísticament sostenible és a favor de preservar la linguodiversitat a fi de millorar la vida lingüística de totes les persones, perquè per a ell totes les llengües són igual de dignes. A més, són solidaris amb els grups lingüístics que els governs dels estats subordinen. La imatge ho explica molt bé. I tu? Ets un parlant lingüísticament sostenible?.

Hi ha qui pensa que cal ser un gran salvador de llengües en perill per garantir-ne la supervivència. No és exactament així. La viabilitat d’aquestes depén de respectar-les, de conéixer-ne quines hi ha al teu voltant, d’aprendre-hi paraules perquè mostraràs simpatia i empatia envers els seus parlants i els faràs sentir-se dignes i apreciats. Mostraràs que no et són indiferents. Cal evitar estigmatitzacions. Aquesta actitud t’obrirà portes, nous camins. Sempre hi guanyes! Aquí teniu el 2n punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: com pots ajudar a garantir la supervivència d’una o més llengües? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Les llengües són fonts fabuloses de coneixements. Per exemple, els coneixements dels habitants de Tahití sobre els peixos és inabastable. Si els tahitians substituïren la seua llengua per una altra, aquesta font enciclopèdica de coneixements es veuria greument diluïda perquè la nova llengua no s’adaptaria a l’entorn i seria menys dúctil per als objectius dels tahitians. Aquesta aculturació també implicaria canvis de manera de viure i del sistema cultural. Una autèntica pèrdua. Per tant, no podem menystenir la llengua dels pobles indígenes per considerar-los “pobles inferiors” ni altres llengües minoritzades. No us tanqueu solament a l’aprenentatge de l’anglés i de la llengua estatal. Apreneu també les llengües pròximes. Ampliaràs perspectives! Augmentareu les vostres fonts de coneixements. Us imagineu que les 6.000 llengües del món es veren reduïdes a 200, més o menys, perquè hi ha uns dos-cents estats. Quina pèrdua de diversitat científica i de coneixement! Aquí teniu el 3r punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: què ens aporta la diversitat lingüística? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Ara que ens trobem confinats a casa, valorem molt poder eixir al carrer. Sobretot valorem tots els detalls que ens ofereix la vida a la ciutat i al camp: els colors, l’olor de pa dels forns, les converses de la gent, les rialles dels més menuts, l’ombra dels arbres, el pas dels núvols, la brisa de la mar… i les llengües. Un món tan divers i que ens ofereix tantes coses… que és obligació nostra preservar i garantir aquesta diversitat. Aquesta actitud és la necessària i única per a garantir una societat diversa, pluricultural i plurilingüe. Les lleis ni ho garanteixen tot ni són reflex d’aquesta pluralitat en la majoria de casos. Aquí teniu el 4t punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: la legislació reflecteix el grau de diversitat lingüística d’una societat? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Deia Nelson Mandela que “si li parles a un home en una llengua que entén, li arribarà al cap. Si li parles en la seua llengua, li arribarà al cor”. Per això, no us ha de preocupar si sabeu parlar poquet o molt una llengua. Sempre serà la vostra aliada. Una mica és millor que res. I fer-la servir pot provocar en els altres un sentiment de gratitud i d’empatia. A més, tractareu els parlants d’altres llengües, sobretot les minoritzades, com voleu que us tracten. Així, reforesteu el món d’equitat lingüística i suprimiu prejudicis. Aquí teniu el 5é punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: és beneficiós tenir coneixements bàsics de qualsevol llengua? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Parlar una llengua global, per exemple, el xinés, no vol dir que tots els parlants d’aquesta llengua vulguen escoltar-te. En conseqüència, hi ha qui confon el públic potencial amb el públic real. Un parlant sostenible lingüísticament es comunica en llengües pròximes o no a la seua. Per què? Perquè un mercat petit pot generar-te una audiència molt bona si realment tens a dir una cosa interessant. Per tant, adreçar-te en anglés o xinés no és garantia de ser llegit o escoltat. Fer-ho en altres llengües amb no tants centenars de milions de parlants pot constituir (i constitueix) un gran trampolí. Aquí teniu el 6é punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: Podríem afirmar que aprendre anglés és el més útil? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

El supremacisme lingüístic ha promogut la idea que unes llengües són més importants que altres segons el nombre de parlants de què disposen. Com més parlants, més importants i més útils. Un error! Totes són igual d’importants en la mesura que puguen servir com a vehicle de comunicació i identitari per a la seua comunitat. Per això, practica la reforestació lingüística, és a dir, contribueix a la diversitat lingüística de manera que t’interesses per a aquelles llengües que estan en perill d’extinció o en situació de minorització. Veuràs que són útils i necessàries. Totes tenen maneres sorprenents i diferents de descriure i entendre el món. Totes ens enriqueixen. Defensa la diversitat lingüística tant com la diversitat mediambiental. Aquí teniu el 7é punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: Les llengües dominants són les que tenen major pes a escala global? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Exercitar la diversitat lingüística és una manera magnífica de viatjar pel món. No aneu a Perpinyà a practicar la llengua francesa com fan algunes persones catalanoparlants, per exemple. Intenteu parlar la llengua o les llengües dels països que visites. D’aquesta manera fareu per fer-les més visibles i els parlants nadius d’aquestes veuran reforçats la seua autoestima i estaran ben agraïts. Aquí teniu el 8é punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: Té sentit interessar-se per les llengües dels llocs que visitem, si parlem una llengua internacional? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

Aprendre noves llengües millora el coneixement que teniu de la vostra pròpia llengua i del món. Ah! Però conéixer la vostra llengua us ajudarà a aprendre’n d’altres. Aquí teniu el 9é punt del nostre Decàleg de sostenibilitat lingüística: L’aprenentatge de llengües ocupa llocl? Difoneu i compartiu aquesta imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies.

El valencià és una llengua per a cohesionar la societat o per a ocultar? En quina llengua t’adreces a un desconegut? És un error concebre la submissió lingüística (fer servir la llengua dominant o estatal davant de qui no coneixeu) com un comportament únic i educat. Això suposa excloure la persona de la nostra llengua i tractar-la com una estranya. Conseqüència? Com menys ús en feu, menys ganes d’aprendre valencià per part dels altres i, de retruc, torna a descendir l’ús del valencià. Desfem-nos d’aquestes actituds de dimissió, desafecció o submissió lingüística que ens han fet aprendre al llarg dels segles mitjançant càstigs, premis o pressió social. Modelem la nostra conducta lingüística i convidem més gent a fer-ho. Podem ser exemples a seguir a favor del valencià. 😉 Ací teniu la darrera qüestió del nostre Decàleg per a ser lingüísticament sostenible: Parlar valencià a qui no és del país és de mala educació?. Compartiu la imatge. Gràcies!

Ací teniu el nostre decàleg per a ser lingüísticament sostenible. Et convidem a fer-lo vostre. També a compartir-lo a les xarxes socials i a difondre’l entre la família i les amistats. Volem contribuir així a l’augment de l’ús social del valencià i a incorporar a la nostra llengua els nouvinguts. Sense prejudicis enfortim el valencià. Gràcies!