1. Fes servir el valencià fins que l’altra persona et diga que no l’entén explícitament. Llavors pots demanar-li «Per què?» Hi poden passar dues coses:
1.a Que eixa persona amb naturalitat te’n diga els motius sense mala fe. I tu persisteixes a parlar-li en valencià ajudat dels gestos sense alterar-te. Amb normalitat. En pròximes visites t’entendrà a poc a poc. Ara, unes poques paraules. Demà, unes quantes més.
1.b Que eixa persona siga un valencianòfob i t’ho faça saber de males maneres. Què cal fer? Si ho és, recorda que els drets lingüístics no es discuteixen, s’exerceixen. No discutisques amb ell en castellà per defensar el teu dret a parlar en valencià. Fer-ho és donar-li raó o perdre la batussa dialèctica. És com fer anticolonialisme en castellà, és a dir, pur colonialisme.
2. Que el teu interlocutor no parle valencià no comporta explícitament que tu no t’hi adreces. Si et diuen «Què?», calma!, tal vegada és la primera vegada que algú li parla en valencià i no que no t’entenga. No canvies de llengua. Si no t’entén o és valencianòfob, tornem al punt 1.
3. Si algú s’anima a parlar-te en valencià, conversa-hi en valencià. No faces cara de sorprendre-te’n. Si fa cap errada, no li la corregisques llevat que t’ho demane. No cal tampoc afalagar (sempre) la persona pel fet d’utilitzar-lo ni pel nivell. Naturalitat. Hi guanyem tots.
4. Les persones que canvien al castellà automàticament és perquè ho han aprés de menuts (i no han tingut referents que en feren el contrari). El temps consolida aquesta actitud. No les culpabilitzem. Si vols fer-los canviar alguna conducta, circumscriu-te a provocar un petit canvi.
Un petit canvi pot comportar-ne d’altres. Pots començar amb aquelles persones que hi siguen més proclius. Amb naturalitat. També tu pots ampliar el teu cercle o àmbit de persones amb qui parles valencià. Pot sorprendre’t la quantitat de gent que el parla. Fes-ho assertivament.
On hi ha un valencianoparlant conscient, hi ha un activador de la llengua. No sigues valencianocallant. No et justifiques per parlar valencià davant atacs. Hi ha tècniques per a evitar-ne, però la raó més sòlida que argumenta la teua posició de parlar valencià és «perquè vull!»