Dos anys després que el PSOE i el grup Compromís pactaren un acord de govern, El Tempir ha vist amb preocupació com hi ha hagut un retrocés en l’ús del valencià per part de l’Ajuntament. Per això, la nostra Associació va sol•licitar fa quatre mesos reunir-se amb l’alcalde, sr. Alejandro Soler, per tal de tractar d’analitzar la situació produïda i resoldre-la. Fruit d’aquest gestió, el passat dijous 5 de novembre, a les 18.00 h, una delegació de la Junta Directiva d’El Tempir, fou rebuda per l’alcalde. A la reunió també hi va assistir la regidora de Cultura, Àngels Candela.
Durant la reunió la nostra Associació hi va exposar problemes que s’havien detectat pel que fa a l’ús del valencià. Així, d’una banda, en l’àmbit educatiu, vam denunciar que no s’estava ampliant, ni tan sols mantenint, l’oferta de línies en valencià a les escoletes infantils municipals de la ciutat (que sempre havien estat un referent en el sud del País Valencià), com era el cas de l’escoleta Don Honorio; a més, vam ressaltar que des de la Regidoria d’Educació no s’estava fent tot el que es podia per ampliar noves línies d’immersió i que ho podia fer mitjançant el Consell Escolar Municipal de la ciutat. Al respecte, l’alcalde en va prendre bona nota i es va comprometre a resoldre el problema.
D’una altra banda, vam exigir que l’Ajuntament complira escrupolosament el Reglament de Normalització Lingüística ja que hi havia regidories que no ho feien. De fet, vam remarcar que quatre regidories eren per a nosaltres molt importants pel que fa a la incidència en l’ús social de la llengua: la d’Educació, la de Joventut, la de Cultura i la de Turisme. Així, vam remarcar que l’ús de la llengua era merament ritual ja que solament servia per a retolació viària, plaques… però que no era present en totes les campanyes publicitàries en els mitjans de comunicació ni tan sols en condició d’equitat amb el castellà. Una prova n’és la darrera campanya de pòsters sobre els pressupostos participatius.
Quant a la toponímia, vam remarcar la indefinició de l’Ajuntament a l’hora d’apostar per Elx com l’únic topònim possible a ser utilitzat en tots els projectes que s’hi estan duent a terme i, molt especialment, en el camp del turisme. La nostra pretensió, i aixi ho vam fer arribar al cap de la Corporació municipal, és que la ciutat solament tinguera com a nom oficial Elx seguint el mateix model que Crevillent o Calp. Ara bé, si no es feia així, calia prioritzar l’ús d’Elx a la nostra ciutat i a tot el nostre domini lingüístic com l’únic nom, de facto, possible. I, com no, ja que vam parlar de topònims, vam sol•licitar que l’Ajuntament es replantejara donar suport financer a un Museu com el de Puçol quan el seu director emprava una ortografia acientífica per a denominar el Museu i la partida rural.
Altres qüestions que també hi vam tractar foren: augment del pressupost en matèria de normalització lingüística, la necessitat que els regidors que governen parlen en valencià en públic, la inexistència d’una política lingüística a l’Ajuntament i la desestructuració del recusos existents en aquesta matèria…
També, els vam sol•licitar, novament, que l’Ajuntament d’Elx formara part de l’Institut Ramon Llull com ja ho havien fet Guardamar i Novelda. Vam remacar la necessitat que Elx es convertira en un referent de ciutat valenciana i valencianista, defensora de la llengua, com a model a seguir per les poblacions del voltant.
I, finalment, els vam presentar la XVIII Trobada d’Escoles en Valencià que tindrà lloc a Elx el maig de 2010, a la qual els vam convidar. Arran d’aquesta presentació, l’alcalde es comprometé a millorar l’ús del valencià i a atendre les nostres peticions com a compromís personal i contribuir així a una major valencianitat de la ciutat.
(Font: ACL El Tempir d’Elx)