El Tempir fou reconegut amb el Premi Nacional Joan Coromines el passat 23 de novembre a Esplugues de Llobregat. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) en l’atorgà en el nostre 30é aniversari en reconeixement de la tasca continuada en defensa i la promoció de la llengua catalana al sud del País Valencià, També perquè contribuïm a la vertebració del país. Tot seguit, podeu llegir el discurs que Josep Escribano, president d’El Tempir, va fer en nom de la Junta Directiva a fi d’agrair aquest guardó.
Bon dia!
En nom de la Junta Directiva d’El Tempir, vull expressar la nostra gratitud a la CAL pel reconeixement que ens fa hui dins els seus XXII Premis Nacionals Joan Coromines. Aquest guardó ens converteix en ambaixadors dels ideals i dels principis que guien la CAL allà on anem. En som ben conscients i així ho farem.
La concessió d’aquest Premi ha estat una notícia inesperada per a nosaltres, però arriba feliçment quan la nostra entitat fa 30 anys que treballa per la reforestació i l’extensió lingüístiques del valencià, així com per la promoció de l’ús social de la llengua catalana a l’extrem sud del País Valencià. I tot això ho fem amb un objectiu de fons que no perdem mai de vista: vertebrar aquest bocí territorial dins el conjunt de les terres valencianes i del domini lingüístic i nacional a què pertany.
El nostre és un projecte inclusiu, proactiu, assertiu i modernitzador de la nostra societat, que es resumeix en tres verbs: “Som”, “Integrem” i “Construïm”. Amb aquests tres conceptes teixim un nou relat per al sud i, des del sud, per a la resta del país.
“Som” perquè a casa nostra el valencià crea valencians. Col·lectivament no podem deslligar la nostra valencianitat de la llengua, sobretot quan el pes de la divisió provincial fa molt de mal. Per tant, les nostres campanyes “M’agrada el valencià” o “Teixim llaços des del sud del sud” han demostrat que la valencianitat lingüística i cultural es pot viure al sud de manera serena, alegre i sense complexos. Busquem crear lligams afectius i simbòlics amb el país i amb la llengua.
Per què “Integrem”? Perquè ja hem dit en altres ocasions que per al nostre projecte la valencianitat lingüística i cultural, també civil, és l’element aglutinador de destinació, i no d’origen. Aspirem a homogeneïtzar lingüísticament l’heterogeneïtat del sud on el valencià aconseguisca ser la llengua de cohesió social i patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna. Fem de la diversitat ben gestionada la palanca d’impuls de la nostra valencianitat!
I, finalment, “Construïm”. Per a nosaltres construir vol dir aprofundir i treballar en una proposta de màxima radicalitat democràtica. No podem confondre democràcia amb votació. És en aquesta radicalitat democràtica on els drets socials no poden ser incompatibles amb els drets lingüístics. Van units. Justícia social és disposar d’una sanitat pública i de qualitat, per exemple. Però justícia social també és tenir uns drets lingüístics plens, en tant que també són drets civils i humans, cosa que sempre s’oblida davant altres drets. La retòrica de la defensa del benestar social a casa nostra no ha de deixar en un segon pla els nostres drets lingüístics.
Però en aquest “construïm” també demanem afrontar seriosament i ràpidament el monocultiu turístic, la depredació mediambiental del territori, el model econòmic, el desastre educatiu plurilingüe (el d’ara amb la llei Rovira i el d’abans amb el Botànic), els maltractaments de l’estat… perquè tots impel·leixen d’una manera o altra al retrocés lingüístic, a la segregació social i a l’afebliment identitari.
És cert que aquest projecte, el que defensa, El Tempir no és fàcil de dur a terme. Però nosaltres no hem triat el camí planer. Alguns ens diuen que caminem en la utopia. I nosaltres els responem sempre el mateix: la utopia té la gran virtut que ens fa caminar, perquè la immobilitat ens fa retrocedir. Rabejar-se en el derrotisme no és la via a seguir mai i més en els temps que ens ha tocat viure. Nosaltres caminem per construir un relat, un discurs públic que siga plenament assumit per la majoria del nostre poble des de les circumstàncies i els particularismes de cadascú. Segurament en aquest caminar, en aquest relat, poden sorgir discrepàncies en determinades qüestions. I què passa amb això? No passa res. Haurem d’acostumar-nos a treballar en la discrepància positiva, perquè és sana i és constructiva, perquè ens esperona i perquè ens fa madurar. A vegades, el problema no és tant la discrepància com la manera de manejar-la emocionalment. No menystinguem, en tot cas, que el més important és el camí que hem de fer. Siguem agosarats a proposar solucions. Confiem en nosaltres mateixos i isquem sempre a guanyar. És aquesta la nostra filosofia.
Per acabar, tres coses. La primera, volem felicitar David Vila, Joves de Mallorca per la Llengua, Antoni Bassas i Espluga Viva. També volem manifestar estima per la figura d’Aureli Argemí. Són tots un clar exemple de dignitat lingüística i nacional, exercida honestament en diversos àmbits de la vida, i que ens calen com a referents per a continuar avançant com a país.
La segona, El Tempir fa extensiu aquest reconeixement a totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques, que treballen amb voluntat de permanència i solidesa de futur per a recuperar el que hem estat, defendre el que som a hores d’ara i amb voluntat de continuar sent en el futur: orgullosos de ser del sud i ser valencians. Aquest guardó també és d’ells.
I, finalment, la tercera, i no per això menys important. Volem que tota la calidesa, l’afectivitat i el reconeixement que la CAL deposita en el guardó que ens lliura siguen redreçades a totes les persones que han estat víctimes de la DANA a casa nostra. La reconstrucció d’aquesta part del país no és una qüestió d’uns anys. És de dècades. No volem que siguen oblidades. No volem que la memòria curta dels polítics les obliden. Volem la veritat del que ha passat. Volem justícia per als afectats i que aquesta caiga sobre aquells criminals que ho han permés de manera incompetent i irresponsable. Volem reparació per als damnificats i volem responsabilitat política. Força, salut i avant! Que hi ha partida a jugar. Gràcies!