La Junta directiva d’El Tempir manifesta el rebuig frontal a la proposta impulsada per l’Ajuntament de València de fer oficial la forma “Valencia/Valéncia”. Lluny de ser un gest de concòrdia i llibertat, com pretén presentar el govern municipal, aquesta iniciativa forma part d’una estratègia calculada que afebleix la llengua pròpia dels valencians.
La proposta encobreix una ofensiva política més àmplia que busca desactivar la política lingüística, normalitzar la subordinació del valencià i convertir-lo en una opció folklòrica i prescindible, quan hauria de ser l’eix vertebrador de la identitat i cohesió del nostre poble.
Les raons d’aquest rebuig són les següents
- Una doble denominació que amaga el conflicte real
“Valencia/Valéncia” no és una solució, sinó una maniobra per desvirtuar el debat real: la falta d’una política efectiva de promoció del valencià per part de l’Ajuntament de València. S’imposa un fals bilingüisme institucional que, com ja hem vist amb casos com “Castelló/Castellón”, només comporta la pèrdua progressiva de presència de la llengua pròpia a l’espai públic.
- Una forma no normativa i sense cap reconeixement oficial
La forma “Valéncia”, amb accent tancat, no és normativa ni està reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’ens estatutari competent en matèria normativa. L’AVL ha estat clara:
- El nom oficial és València, amb accent obert (è).
- La variació oral a l’hora de ser pronunciada és legítima, però no justifica cap modificació oficial del topònim.
- Un conflicte lingüístic que cal afrontar amb claredat
Cal dir-ho amb tota rotunditat: vivim un conflicte lingüístic, i no podem fer veure que no passa res. La llengua pròpia del nostre país, el valencià, continua sent menystinguda i arraconada des de les institucions, amb l’objectiu de convertir-la en residual. Aquest conflicte ha sigut aguditzat per la dreta i l’extrema dreta, que pretenen desmuntar els avanços aconseguits en matèria de normalització lingüística. No ens podem permetre la ingenuïtat: cal plantar-hi cara amb claredat, fermesa i responsabilitat col·lectiva.
- Alacant i València: dos fronts d’una mateixa ofensiva amb un objectiu comú
La proposta de “Valencia/Valéncia” no és un cas aïllat: forma part d’una ofensiva més àmplia i coordinada per imposar el castellà com a única llengua realment present a l’espai públic.
A Alacant, es qüestiona obertament la seua inclusió dins del territori de predomini lingüístic valencià.
A València, es manipula el topònim per a desfigurar-lo i buidar-lo de valor simbòlic i normatiu.
A Alacant, amb una consciència lingüística menor que València, la dreta extrema i l’extrema dreta ataquen la viabilitat social i pública de la llengua. Per contra, a València, amb una conscienciació lingüística major que Alacant, es furga en l’eterna discussió català-valencià a fi de crear desafecció lingüística entre els valencianoparlants: una llengua estigmatitzada ha de forçar que els parlants es passen al castellà.
Són dues cares d’una mateixa estratègia: subordinar, precaritzar i folkloritzar el valencià fins a la seua pràctica desaparició com a llengua de cultura, educació, administració i convivència. I tot això, impulsat principalment per aquells que no fan servir el valencià ni el defensen realment, tot i proclamar-se’n partidaris en castellà.
- Reivindiquem la normativa i la dignitat de la llengua
La forma “València”, amb accent obert, és la que:
- Comparteixen tots els àmbits acadèmics i culturals (universitats, mitjans, escriptors, docents…).
- Ens connecta amb la nostra comunitat lingüística.
- És reconeguda i assumida per les institucions que han treballat per la normalització com, per exemple, la Universitat de València.
Canviar això en nom d’un populisme lingüístic disfressat de “llibertat” és un pas arrere perillós i inacceptable.
El Tempir exigeix:
- La retirada immediata de la proposta de doble topònim i, per tant, que no siga aprovada.
- El respecte absolut a la normativa de l’AVL com a única autoritat lingüística.
- Una política pública activa i decidida per impulsar l’ús del valencià a tots els àmbits de la vida pública i institucional.
El nom del cap i casal no és patrimoni d’un govern municipal, és patrimoni col·lectiu del poble valencià. No permetrem que se’n faça un ús partidista ni que es desvirtue el seu significat històric, cultural i lingüístic.