Per a tancar el primer semestre de l’any (i abans que arriben les vacances d’estiu), ací teniu la quarta proposta literària de l’any que us fem i que és ben interessant tant per l’autor com per una novel·la que se centra en un tema tabú com la mort perinatal i la resiliència humana. Parlem del llibre Congost del novelder, instal·lat a Girona, Antoni Rico i Garcia, i publicat en Rebel Edicions. L’acte de presentació tindrà lloc el pròxim dimarts 7 de juliol, a les 19 h, a la cafeteria Achavo (a la plaça del Raval número. 2 d’Elx). A més de l’autor, hi intervé presentant l’acte Josep Escribano, president d’El Tempir.
Sinopsi de Congost
El món es pot trencar en un instant. I llavors, què queda? En Manu i la Carla són un reflex de la seua generació. Dues vides, forjades entre Garroferets —un poble entre d’altres del Vinalopó— i l’efervescència de Barcelona, que es van creuar a Irlanda i van trobar la quotidianitat a Girona. Com tants Manus i tantes Carles, les seues relacions i projectes sovint es veuen modificats i truncats, obligant-los a refer constantment el camí. Lluny de tòpics, la narració va traçant un entramat d’herois quotidians que amb les seues vides normals, permeten al lector reconèixer-se profundament. Però de sobte, tot es pot aturar. Una pèrdua prematura i irreparable els colpeja al cor. En Manu i la Carla s’enfronten a l’abisme d’una absència que els deixa sense alè. Aquest llibre és un viatge cru i necessari a través del dol més profund, un acte de resistència contra una societat que prefereix girar la cara a les veritats incòmodes de l’existència. La pèrdua, però, no només els afecta a ells, també sobrevola els diferents personatges de la trama i ens ajuda a entendre’ls en la seua complexitat més íntima. Mentre lluiten per trobar un sentit al silenci ensordidor, les respostes es troben en les generacions que els van precedir, en una reflexió profunda sobre l’herència emocional.