Fuster considera que els escèptics són persones raonables que es posen cautelosament al costat de la raó. O, en paraules de l’assagista, “dubten, i l’encerten”. Per tant, els lectors han de ser reticents amb el que els és donat i amb el que ells mateixos pensen o pensaven, d’acord amb l’anàlisi del pensament fusterià de l’estudiós Isidre Crespo. En conseqüència, aquí l’important és la discussió, és a dir, que el lector s’interrogue a si mateix sobre les coses. De fet, Joan Fuster sentenciava “Et discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna probabilitat de raó”.
