El nostre company Agustí Agulló, que ha estat membre de la Junta Directiva d’El Tempir i referent del Casal Jaume I d’Elx, ha tingut l’homenatge que tots desitjàvem: dedicar-li una via a la ciutat d’Elx. Així, el passat 18 de juliol, davant de centenars de persones i de la seua família, es va inaugurar la plaça Agustí Agulló, antiga plaça del pont vell d’Elx i de camí al Casal. Intervingueren en aquest acte tan emotiu Carlos González, alcalde d’Elx; Josep Enric Escribano, president d’El Tempir, i Anna Oliver, presidenta d’ACPV. Tot seguit, us deixem les paraules del parlament que li va dedicar el nostre president a Agustí Agulló i a la seua família.
Una plaça per a l’amic Agustí Agulló. Unes paraules per a un bon amic
La vida i la mort són dues cares d’una mateixa moneda. Això sí, la mort, entesa com a finitud, ens dona sempre consciència de la nostra condició d’humans i, per tant, ens fa sabedors de la seua existència, cosa que al llarg de la vida aprenem a acceptar-la, assumir-la o a conviure-hi, si més no. Aquesta acceptació o assumpció no sempre és una tasca planera, sobretot quan se’n va algú abans d’hora, prematurament. I si aquest que se’n va és un amic estimat, un amic admirat, per tots els qui som ací hui, el mal de cor augmenta i el dolor s’aguditza. Fins i tot, la tristor ens embarga l’ànima en els primers moments de la notícia.
Ara, gairebé un any i mig després del seu traspàs, el record d’Agustí Agulló continua ben viu i alegre entre nosaltres -tal com ell voldria-, i una prova ben significativa n’és la inauguració de la plaça-jardí que du el seu nom, justament a la vora del pont vell d’Elx. Imagineu en aquests moments quina serà la felicitat de passar per ací i “saludar-lo” de camí al Casal, com si li digueres, “vaig a ta casa, que també és la nostra, que també és la meua”. I ho dic perquè, tot i que aquest Casal és part d’una xarxa de Casals d’Acció Cultural del País Valencià, tots som conscients que aquest era (i és) ben especial. Ens hi referim simplement com el Casal o anar a ca l’Agustí. És ell que, amb molta fermesa i determinació, el va convertir en tot un referent per a la societat del sud valencià i per a la resta del país.
Personalment, si hi ha tres coses que defineixen Agustí Agulló són la franquesa i la bonesa amb què tractava la gent, ser un activista defensor de la llengua i la cultura valencianes i, finalment, el compromís ferm amb la justícia social.
Quant a la primera, Agustí sempre tenia un somriure quan et veia que acurtava distàncies i feia que la trobada fora distesa i amable. Era un autèntic amic dels seus amics. Molt estimat tant pels qui el coneixíem o pels qui passaven per Elx de camí a algun lloc i anaven a saludar-lo al Casal. També n’era un més en les famoses calçotades i gatxamigades populars que s’organitzen cada any a Crevillent. No diré que hi era vist com un crevillentí, perquè ell estimava Elx amb deler, amb passió, i se sentia molt il·licità, però sí un membre més. Tots ells eren els de l’equip de l’Agustí. Qui no voldria ser-ne part?
Pel que fa a la segona, ser activista i defensor de la llengua i cultura valencianes, l’Agustí pertany a una generació que begué de la fermesa i exemple valencianista d’Antoni Bru, Josep Maraldés, Josep Lluís Barceló i Andreu Castillejos, per a després passar a ser part d’un col·lectiu que treballava per la recuperació del valencià en la dècada dels 80 i 90 a Elx. Efectivament, sense eixe col·lectiu no s’entendria hui el moviment actual de defensa del valencià a Elx. De fet, era un col·lectiu format, d’una banda, per mestres que impulsaven l’ensenyament en valencià com Tudi Torró, Salvador Valero, Vicent Ripoll, la nostra enyorada Regina Morante, la gent de l’escola del Blasco i del Palmerar, així com les escoletes infantils… persones que feren d’Elx un referent d’ensenyament en la llengua pròpia a nivell de país i impulsaren en alguns casos la coneguda “Festa de la Primavera”, avantsala de les trobades. Tots ells influïren i molt en la personalitat de l’Agustí quan tornà de Nicaragua.
D’una altra, qui fou primer president d’El Tempir, Joan-Carles Martí i Casanova, també el va influenciar en l’enfortiment del seu compromís per la llengua. Joan-Carles també fou un referent per a ell. Es tractaven tots dos com quasi germans o companys de lluita, tot i que després a cadascú la vida els ha dut per altres sendes. Recorde perfectament les reunions de la Junta Directiva d’El Tempir -de la qual formava part Agustí com a vocal- al desaparegut bar de Pepito Parres, al Raval, on es coïen multitud de projectes a primeries dels 90 i on tothom n’eixia amb faena per fer. Reunions llargues, però no tedioses, on l’Agustí sempre ens/em contava alguna anècdota lingüística del que li havia passat al poble. Sempre réiem. Ell es prenia la vida amb humor. Quins anys de somnis!, i on tot era possible i tot estava per fer!
Més tard, Eliseu Climent tocà a la porta d’El Tempir per dir-nos que volia crear a Elx el Casal Jaume I. Justament en aquell moment la figura d’Agustí Agulló emergia com a futur i possible tècnic del nou espai civil. El que va vindre després ja ho sabeu tots: contumàcia, treball, determinació i resiliència fins a transformar el Casal en un espai emblemàtic, que aixoplugava tota mena de moviment que treballara a favor del valencià, del país i de la millora de la qualitat de vida.
I, finalment, el seu tercer tret distintiu, el de la justícia social. Sempre tingué consciència de classe abans i després d’anar a Nicaragua. Per a ell, la defensa del valencià i la millora de les condicions de vida de les classes populars sempre anaven unides i no eren incompatibles.
Ara bé, la persona d’Agustí Agulló no es podria entendre tampoc sense la seua dona, Maribel. Ella sempre ha estat l’empenta, el suport i el consol de l’Agustí, però també encarna el desig d’integració en la societat il·licitana parlant en valencià, sense renunciar a la seua consciència obrera i als seus orígens humils. Ella també ha estat i és un referent per a tots nosaltres. Maribel, t’estimem.
Amb tot, sempre he considerat que al final en la vida, quan et toca fer un cert balanç, arribes a la conclusió que som el que hem fet. El llegat que deixa Agustí Agulló és el de la coherència amb els seus principis a través d’un treball tenaç, que no dona cap batalla per perduda perquè en la perseverança s’acabarà per obtenir el fruit desitjat. Aquest és el gran pòsit fecund d’Agustí i Maribel, i que reben exemplarment els seus dos fills, l’Àlex i Elisabet, com hem pogut comprovar amb el manteniment ferm de les activitats del Casal, gestionant-ne l’herència. Per a ell tot el nostre reconeixement amb la inauguració d’aquesta plaça-jardí. Per a la família, tot el nostre afecte, simpatia i suport.
Per acabar, com a president d’El Tempir, vull agrair a l’equip de govern que haja dedicat aquest espai a la figura d’Agustí Agulló i, sobretot, cal un agraïment especial a totes les entitats i les persones que uniren esforços per a la consecució d’aquest sentit i volgut homenatge. I, tanmateix, la vida continua, això sí, tenint ben present l’exemplaritat de la seua tasca a l’hora d’entomar els desafiaments futurs que prenem i prendrem com a país.
Josep Enric Escribano
President d’El Tempir
Elx, 17 de juliol de 2022