El 22 d’agost de 1911 va nàixer a Castalla l’escriptor Enric Valor i Vives. El 13 de gener de 2000, amb 88 anys, morí a València. Valor va viure sempre compromés amb la llengua i el país. La seua aportació va des de la gramàtica a l’obra novel·lística, passant per la monumental recopilació literaturitzada de les Rondalles Valencianes i una tasca civicocultural heroica. Durant el curs 2010/2011, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va declarar el 2010 “Any de l’escriptor Enric Valor”. Es feren múltiples activitats d’homenatge al llarg de la nostra geografia.
L’any 2011, a partir d’una iniciativa cívica promoguda pel Centre Cultural Castallut i l’Ateneu Cultural Republicà, de Petrer, es va proposar l’ascensió a l’alt de Guisop (1.250 m), a la serra de Castalla, per celebrar l’eixida del sol el 22 d’agost, coincidint en el dia exacte del naixement del mestre i escriptor: “l’alba de Valor”. Posteriorment, s’han incorporat altres entitats que han donat suport a la iniciativa com El Tempir i El Teix d’Ibi. En la huitena convocatòria d’aquest ascens, s’hi afegiren La Cívica d’Alacant, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià-Comtat, Terres del Vinalopó i el col·lectiu Gent de Valor. A més, a cada convocatòria, noves entitats s’hi han agregat o hi han pres part com la Càtedra Enric Valor de la UA, la Colla de dolçainers i tabaleters “El Terròs” de Petrer, el Centre Muntanyenc de Mutxamel i el col·lectiu Gent de Valor.
L’elecció de l’espai no és casual. L’alt de Guisop, fet matèria literària com l’alt dels “Eriçons”, en Temps de batuda, és un indret estimat i sovintejat pel mateix Enric Valor. Des d’allí mirem la nostra terra: «La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol», va escriure Valor. L’alt de Guisop simbolitza l’epicentre enlairat del món real, literari i màgic, alhora, del mestre i escriptor. Allí es fonen país, paisatge i paisanatge al caliu de la llengua estimada.
Inscripcions i aspectes tècnics a tenir en compte
El dilluns 22 d’agost, amb vehicles propis: uns des de l’Esplanada, de Petrer, a les 5:15 h, i altres des dels afores de Castalla, a la Creu, a les 5.30 h, farem cap Portell de Catí on tothom, a peu, pujarem a l’alt de Guisop.
Convé dur bon calcer, llanterna per als primers moments de la caminada, roba d’abrigar lleugera, capell, mascareta, botella d’aigua per a no compartir, i un petit mosset (galetes, fruita…).
Els assistents que voluntàriament ho desitgen poden aportar alguna botella de cava, herber, moscatell, etc. (begudes de la terra) per fer el brindis, que se servirà en gotets individuals de plàstic degudament manipulats.
Així mateix, qui vulga, pot dur textos breus del mestre Valor, o que s’hi relacionen molt directament, per llegir-los i compartir-los amb la resta d’assistents en un ritual tan senzill i emotiu com grandiós per l’entorn i qui motiva l’acte, el senyor Enric Valor, de Castalla.
Efemèrides i realitats valorianes
Enguany commemorarem diverses efemèrides de Valor, la seua obra i la nostra cultura: 100 anys del naixement de Joan Fuster i del poeta i lingüista Gabriel Ferrater; un segle de la gran novel·la, Ulysses, de James Joyce; els 80 anys d’edat de Guillermina Motta, Pi de la Serra i Vicent Pitarch; mig segle de La plaça del diamant, de Mercé Rodoreda, i de l’assaig imprescindible per als ciutadans del nostre país, Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. I pel que fa a Enric Valor: 50 anys de la publicació per primera vegada de La idea de l’emigrant; 25 anys de la revista Canelobre dedicada monogràficament a Enric Valor, de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert, de la Diputació d’Alacant. Enguany ens han deixat tristament el cantant Pau Riba i l’activista cultural petrerí Antonio Bernabé, el Nano.
L’octubre de l’any passat, a Castalla, organitzat per l’Ajuntament i diversos col·lectius i entitats es va celebrar, amb molt de succés, com ja és costum, la V Fira de la Fantasia “Enric Valor”. Des del setembre del 21 s’han celebrat set festes Valor (Universitat d’Alacant, Museu Etnològic de València, Castalla, la Romana, Petrer, dos a Penàguila…), amb la intenció d’homenatjar la narrativa oral, els contacontes i l’home que ànima el renaixement d’aquesta tradició, és a dir, l’autor de les Rondalles Valencianes; el passat maig, Jovi Lozano-Seser va guanyar el XXVII Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant amb l’obra Després de maig, abans de l’estiu; s’ha creat una Aula Didàctica de Cultura Contemporània “Enric Valor” que esperem que encete el seu funcionament només passar aquest mes d’agost; les gestions sobre la casa d’Enric Valor s’eternitzen i s’ajornen entre problemes burocràtics i arquitectònics (el mateix Enric Valor podria escriure una novel·la breu sobre l’assumpte. O Kafka).
En aquesta festa muntanyenca, solar i valoriana la gent que ens hi trobarem tornarem a reivindicar diverses accions i mesures que dignifiquen la figura de l’escriptor castallut i la nostra pròpia cultura: la creació de la Fundació Enric Valor; cal incrementar la presència de l’obra narrativa de l’escriptor en adaptacions audiovisuals en totes les plataformes audiovisuals que prenen com a referent la nostra llengua i cultura, especialment en la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que la volem ara i sempre només en valencià i de qualitat; ja ho hem dit, continuem exigint la recuperació efectiva i funcional de la Casa Valor, a Castalla, com a espai de memòria, estudi i projecció cultural; la partida de Planisses —i també la contigua de Catí— amb els seus masos s’ha de convertir en un lloc públic de convivència mediambiental i cultural; denunciem el marc legal i jurídic que impedeix avançar en l’increment dels usos administratius i socials de l’idioma i els atacs per part del partidari, supremacista i polititzat estament jurídic espanyol; continuarem reivindicant de Vinaròs a Oriola una escola valenciana plurilingüe vertebrada de manera inequívoca entorn del valencià, l’excel·lència i la qualitat educativa i la plena presència de l’alumnat als centres educatius atesos per un incrementat significativament i dignificat cos professional d’ensenyants i clamem pel restabliment de la llibertat i la plena normalitat democràtica en tot el domini lingüístic, sotmès a diverses formes de repressió antidemocràtica per l’estat espanyol.
I ho tornarem a dir, tot i que siguem reiteratius (ens agrada més la paraula tenaços): motius de supervivència i de justícia ens obliguen a fer aquestes demandes amb urgència. Tanta urgència com compromís personal i col·lectiu perquè hi arriben prompte. És una senzilla qüestió de dignitat bàsica. Ho exigim humilment: amb la força de la raó i les paraules de trellat.