El negacionisme lingüístic i cultural de la valencianitat d’Alacant ja és un tret electoral i discursiu de l’extrema dreta i la dreta extrema tal com ha succeït hui en la Sala de Plens de l’Ajuntament. Ara bé, a parer nostre aquest no és el problema real per 4 raons (obrim fil):
1a raó. El gran problema és que, quan l’esquerra ha governat Alacant, no ha tingut mai un projecte lingüístic ferm que permetera avançar en la valencianitat lingüística i cultural de la ciutat. Sempre s’hi han imposat el càlcul electoral i la idea que el valencià fa perdre vots.
2a raó. L’extrema dreta i la dreta extrema ho tornaran a intentar. Pensem que cal exigir una política lingüística ferma a l’Ajuntament i a la Generalitat Valenciana. Vitòria-Gasteiz amb una situació sociolingüística pitjor que la d’Alacant en els 80 ha anat avançant en la implantació de l’èuscar. I aquí?
3a raó. Hi ha qui deu pensar que la situació basca no és la mateixa que l’alacantina o valenciana del sud, o la valenciana en general, pel context polític que tenim. No hi estem d’acord. Perquè, si fora així, tampoc s’haguera aprovat en el seu moment la llei de l’eutanàsia o de l’avortament, per posar-n’hi dos simples exemples, amb tota la dreta i els mitjans de comunicació afins en contra en l’àmbit estatal. Cal coratge a l’hora de fer les polítiques lingüístiques que necessitem. Ni més ni menys.
4a raó. El negacionisme vol fer forat a Alacant. No s’atrevirien a fer-ho a València ciutat. Però és qüestió de temps. El que passa ara a Alacant ben bé és el futur que pot esperar les terres de la línia Biar-Busot amunt si no s’opta per polítiques lingüístiques sòlides.