Davant la proposta impulsada des de l’Ajuntament de València per modificar el topònim oficial de la ciutat i cooficialitzar la forma “Valencia/Valéncia”, El Tempir ha presentat un conjunt d’al·legacions fonamentades jurídicament, lingüísticament i culturalment que exigeixen el rebuig frontal de la iniciativa.

  • Un atac a la normativa i a la cohesió lingüística

La proposta, de caràcter marcadament polític i ideològic, no compta amb cap aval tècnic, acadèmic ni normatiu, i suposa un atac directe a la normativa establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), única autoritat reconeguda en matèria lingüística segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei 6/1998.

“Convertir en oficial una forma no normativa és posar en dubte la funció de les institucions que regulen el valencià, afeblir el consens lingüístic i obrir la porta a una fragmentació ortogràfica sense precedent”, ha manifestat Josep Escribano, president d’El Tempir.

Les al·legacions recorden que la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià estableix de forma clara que els topònims oficials han de ser en valencià normatiu, i que la forma “València” és l’única consolidada històricament, reconeguda institucionalment i d’ús generalitzat en tots els àmbits: educació, cultura, administració i mitjans de comunicació.

  • “Valéncia” és una excepció forçada, aliena a la normativa i sense tradició

La forma “Valéncia”, amb accent tancat, no figura en cap norma oficial ni ha estat mai utilitzada en documents institucionals ni literaris com a forma vàlida. Acceptar-la com a topònim equivaldria a justificar l’oficialització de formes fonètiques que trencarien la unitat del model educatiu i lingüístic.

“Darrere de la cooficialització s’amaga una estratègia per deslegitimar la forma normativa i afavorir a mitjan termini la imposició de la forma castellana ‘Valencia’ com a única forma ‘neutra’. És una operació política, no lingüística, i com a tal ha de ser denunciada”, afegeix el màxim representant d’El Tempir

  • Un precedent perillós amb conseqüències costoses i innecessàries

L’oficialització d’una forma alternativa com “Valéncia” no només suposaria una vulneració del principi d’univocitat toponímica, sinó que implicaria una despesa pública elevada i injustificada, en un moment en què les prioritats han de ser socials i no simbòliques o ideològiques.

Aquest canvi forçaria a dur a terme una modificació generalitzada de tota la infraestructura institucional que fa ús del topònim “València”. Això inclouria:

  • La senyalització urbana i viària, tant dins de la ciutat com en carreteres, estacions, aeroports i vies de comunicació.

  • Documents i impresos oficials: actes, certificats, resolucions, notificacions, formularis…

  • Webs i dominis institucionals, sistemes informàtics, aplicacions, bases de dades i etiquetatge de serveis públics.

  • Material educatiu i didàctic, llibres de text, guies escolars i recursos pedagògics que actualment treballen amb el topònim únic i normatiu.

  • Material turístic, comercial i cultural, com fullets, mapes, rètols, guies i productes de promoció.

Tot aquest procés comportaria costos de substitució, adaptació i manteniment que hauria d’assumir l’Ajuntament de València amb diners públics, en benefici exclusiu d’un gest simbòlic que no respon a cap demanda social generalitzada ni a una necessitat objectiva.

A més, la duplicació de formes oficials generaria confusió en l’administració i entre la ciutadania, i afectaria negativament la seguretat jurídica i institucional. Quina forma seria d’ús preferent? En quins contextos s’hauria d’utilitzar cada variant? Seria vàlid usar “Valéncia” en documents oficials? Aquestes preguntes no tenen una resposta clara si es trenca la norma de la forma única oficial.

Però el més greu és que aquesta mesura no és innocent ni neutral: darrere d’aquesta operació, hi ha la voluntat política d’erosionar progressivament l’ús institucional i social del valencià normatiu, debilitant-ne el prestigi i generant una falsa polèmica interna dins la llengua per a, a mitjà termini, imposar la forma castellana “Valencia” com a única forma vàlida, aparentment consensuada i “neutra”.

És una estratègia coneguda: crear confusió, dividir, debilitar la norma i, finalment, substituir-la per una forma en castellà, que no genere “conflictes”. El que es presenta com una “inclusió” és, en realitat, una maniobra per desactivar l’ús oficial, social i educatiu del valencià.

En resum, es tracta d’una iniciativa sense rendibilitat lingüística, cultural ni pràctica, que suposaria una alteració costosa i perjudicial del funcionament institucional i posaria en risc l’estabilitat del model lingüístic valencià, tot això per raons merament ideològiques i amb conseqüències negatives per al conjunt de la ciutadania.

  • Una decisió que afecta tot el poble valencià, no només la ciutat

El Tempir subratlla que el topònim València no pertany únicament als habitants del cap i casal, sinó que és patrimoni històric, cultural i simbòlic de tots els valencians i valencianes, des de Vinaròs fins a Oriola. Un canvi d’aquesta magnitud no pot ser decidit per criteris polítics ni sense un ampli consens territorial.

  • Exigim respecte per la normativa, la llengua i la intel·ligència col·lectiva

Finalment, es demana a l’Ajuntament de València que desestime aquesta proposta per innecessària, perjudicial i profundament irresponsable, i es mantinga fidel a les institucions lingüístiques pròpies i al respecte per la unitat normativa del valencià.

“Demanem respecte per la nostra llengua, per la nostra història i per la intel·ligència col·lectiva. El valencià ja té una forma normativa i oficial: València. No cal inventar una segona grafia, només cal defensar la que tenim.” considera El Tempir.

Imprimir