Aquest 4 d’agost, 128 anys després de la troballa de la Dama d’Elx, El Tempir denuncia el manteniment d’aquesta icona de la nostra història fora del seu lloc d’origen. Reclamem el seu retorn com a acte de justícia cultural i respecte al nostre poble.
La Dama d’Elx no és només una escultura ibèrica de valor arqueològic indiscutible. És un símbol profundament arrelat a la identitat col·lectiva del poble valencià, i especialment d’Elx. És, per tant, una peça viva del nostre patrimoni històric, cultural i emocional.
El Tempir denuncia el que considera un cas flagrant de centralisme cultural i de doble moral patrimonial. Quan es tracta de peces vinculades a territoris afins al poder central, com en el cas de les pintures murals de Sixena, l’Estat actua amb diligència per garantir-ne el retorn. En canvi, davant les reiterades demandes valencianes per la Dama d’Elx, la resposta és la inacció o el menyspreu.
Aquest doble criteri no és innocent: el centralisme no és neutre. Determina quines comunitats tenen dret a recuperar el seu patrimoni i quines són relegades, d’acord amb interessos polítics i jerarquies pròpies d’un model d’Estat que continua marginant les nacions perifèriques.
Per això, El Tempir exigeix la restitució immediata de la Dama d’Elx al País Valencià, com a acte de reparació històrica i de reconeixement del dret dels pobles a custodiar i dignificar el seu llegat. La cultura no pot ser espoliada, ni tractada com una mercaderia en mans del poder central.
Elx la vol a casa. El País Valencià la vol viva. El nostre patrimoni no és un botí: és memòria, identitat i sobirania cultural.