En l’acte de lliurament dels Premis El Tempir 2025, el president de l’entitat ha pronunciat un discurs contundent que ha combinat la denúncia política, la reflexió cívica i el reconeixement cultural. L’orador ha obert la seua intervenció recordant les mobilitzacions ciutadanes que, després d’un any de protestes constants, han culminat en la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. Segons ha afirmat, aquesta renúncia “no és fruit del teatre polític, sinó de la dignitat i la perseverança d’un poble que no s’ha resignat davant la injustícia”.
El Tempir ha denunciat la gestió “maldestra i criminal” del govern del PP arran de la DANA de 2024, que va causar més de 200 morts i enormes pèrdues materials, i ha establit un paral·lelisme entre aquella catàstrofe i l’ofec actual de la llengua i la cultura valencianes. “Hi ha una crisi climàtica i una crisi identitària —ha assenyalat—, i totes dues comparteixen un mateix origen: la irresponsabilitat política i la desconnexió del govern amb la realitat del país.”
Una crida a la mobilització permanent
El discurs ha subratllat la necessitat de no caure en el derrotisme i de bastir una resposta col·lectiva des de la societat civil. “El futur no ens vindrà donat: o el construïm nosaltres, o ens el construiran”, ha advertit. Per a l’entitat, la mobilització ha de basar-se en quatre eixos fonamentals:
-
Rearmament ideològic: El Tempir defensa la necessitat d’un discurs clar i valent davant l’ofensiva contra la llengua i la identitat valencianes. “Parlar valencià no és un privilegi ni un folklorisme; és un acte de dignitat col·lectiva i de justícia històrica.”
-
Nova política lingüística i cultural: Es proposa donar més força a l’activisme i impulsar polítiques globals que relacionen llengua, educació, economia, demografia i mitjans de comunicació, més enllà de simples retocs o gestos simbòlics.
-
Nou model econòmic i social: L’entitat critica el model turístic massiu que genera precarietat i desarrelament i defensa una reindustrialització sostenible que assegure cohesió social i cultural. “No podem continuar sent un país de cambrers i geriatres; hem de tornar a ser un país de treballadors arrelats.”
-
Fiscalització i autocrítica: El Tempir considera que cal aprendre a criticar els nostres polítics i les seves decisions, tant les actuals com les passades. La fiscalització és un acte de responsabilitat democràtica i no de ressentiment: només així es pot construir una cultura política adulta, honesta i exigent. Al mateix temps, cal abordar sense tabús la immigració, denunciant el racisme i promovent la integració social, econòmica i cultural de totes les persones que viuen al País Valencià, de manera que puguin participar plenament en la vida del país i no siguin relegades només a mà d’obra barata. En definitiva, l’entitat del sud reclama una societat democràticament madura que sàpiga exigir responsabilitat tant a la dreta com a l’esquerra. “La fidelitat al país no consisteix a callar davant dels errors dels nostres, sinó a exigir-los més.”
Crítica a la desconnexió política i a la marginació del valencià
En el seu relat, El Tempir ha acusat el Consell de Mazón d’haver utilitzat la llengua com a “cortina de fum per a tapar la seua incompetència” i d’haver posat l’administració al servei de la seua supervivència política. Segons l’entitat, el govern actual “renuncia a cuidar allò que ens singularitza com a poble” i contribueix a la “residualització del valencià a les escoles i als mitjans de comunicació”.
Així mateix, s’ha advertit contra una concepció del poder “submisa a Madrid, que prefereix l’oblit a la memòria i la traca mediàtica a la feina honesta i arrelada al territori”. En aquest sentit, El Tempir ha recordat que “els valencians continuem sent tractats com una colònia” quan la seua veu només és escoltada des de fora.
Tres guardons per a tres exemples de compromís i dignitat
La segona part de l’acte s’ha centrat en el reconeixement a tres trajectòries exemplars que, segons l’entitat, “han escrit el relat del País Valencià des de la constància, la cultura i la llengua”.
Els guardons d’aquesta edició reconeixen trajectòries que demostren que la mobilització i l’esforç constant poden marcar la diferència:
- Vicent F. Soler i Selva, per la seva paciència i constància en la divulgació de la història de l’educació pública a Elx i la recuperació de la memòria col·lectiva local, contribuint a mantenir viva la identitat valenciana entre alumnes i ciutadania.
- Manuel Asín Galiana, fundador de la llibreria Pynchon & Co a Alacant, un espai cultural viu i obert que ha servit de punt de trobada per a lectors, escriptors i activistes, defensant amb fermesa la llengua i la cultura valencianes malgrat la desatenció institucional.
- La Veu dels Llibres, impulsada per Víctor Labrado (ideòleg) i Moisés Vizcaíno (editor), un projecte editorial i digital que ha consolidat un espai literari i cultural en català, connectant autors, editors i lectors arreu del País Valencià i demostrant que la iniciativa privada pot ser clau per mantenir viva la cultura i la comunicació en la nostra llengua.
Aquests guardons posen en relleu el paper essencial de la societat civil en la defensa del patrimoni cultural i lingüístic valencià, demostrant que, quan les institucions fallen, són les persones i els projectes compromesos els que mantenen el país dempeus. El Tempir subratlla així que la cultura, la memòria i l’activisme són eines de resistència i construcció col·lectiva del futur. En temps difícils, la societat civil sap resistir, reinventar-se i mantenir viva l’esperança.
Una mirada al futur
El discurs ha conclòs amb un missatge d’esperança i compromís:
“No són temps de caure en el derrotisme. Són temps de construir, d’actuar i de mantenir-nos dempeus. La societat civil ha de ser el contrapés que garantisca la qualitat democràtica del nostre país. Els guardonats d’enguany ens marquen el camí.”
En definitiva, El Tempir reclama un nou relat col·lectiu basat en la mobilització social, el compromís lingüístic i nacional, i la fiscalització del poder polític.