El sociolingüista eivissenc Isidor Marí sempre ha defensat que “el futur de la llengua no es pronostica, es construeix”. És a dir, aquest futur es treballa dia a dia, de manera tenaç i perseverant, al carrer, a les empreses, als centres educatius, a les institucions, a les zones o en activitats d’esbarjo… a fi de transformar la realitat sociolingüística que ens envolta.
El Tempir n’és un exemple. És una eina de (re)fer país. Els qui la fundaren el 1993 ho feren per a aturar la castellanització vertiginosa de la societat elxana i alhora per a reivindicar la valencianitat lingüística i cultural de les terres de l’antiga Governació d’Oriola, l’actual sud valencià, l’altre pol demogràfic i econòmic d’un país allargassat, en què les distàncies mentals entre singularitats territorials pesen més -encara ara!- que les distàncies geogràfiques escurçades els darrers anys. Amb tot, a aquests dos objectius cal afegir-ne un tercer: la necessitat d’aportar la nostra visió i el nostre treball des del sud a la construcció del país, perquè no volem que ens el donen fet des de València, sinó participar-hi activament. Sense el sud no hi ha país possible ni viable.
A més, els qui treballem i conformem El Tempir tenim molt clar que ser valencià al sud no és fàcil. Tampoc ho és ser valencià del sud (perquè t’has d’anar justificant cada dia per ser un element estrany a ulls de la resta de comarques), ni valencià arreu. Amb tot, per a nosaltres, al migjorn, el valencià és l’element definitori principal de la nostra adscripció a la valencianitat. Sí, n’hi ha d’altres, però la divisió provincial ha afaiçonat la realitat identitària de tal manera que les identificacions provincials, locals o comarcals col·lideixen en un mateix pla d’igualtat amb una altra de general i netament valenciana.
Per tot això, la política lingüística d’El Tempir s’ha centrat en un ampli ventall d’activitats -totes es poden veure al nostre web eltempir.cat- que incideix socialment a fer del valencià una llengua útil i necessària per a viure ací. En definitiva, es tracta de crear consciència lingüística en defensa dels nostres drets lingüístics i alhora de mantenir la valencianitat en un sud erosionat pel projecte espanyolitzador dels sectors més conservadors i extremistes; tot això davant un ample espectre de l’esquerra que renuncia sovint a la llengua quan travessa la línia Biar-Busot i ens tracta com a ciutadans valencians de segona categoria. Per això, no hem deixat mai de fer pressió als nostres governants, siguen els qui siguen, per tal d’empényer cap a la consecució dels nostres objectius sense manies ni complexos, però coherents amb el que pensem i fem. Eixa és la gran virtut d’El Tempir, el de la coherència insubornable en la nostra manera de dir i fer amb la llengua i el país. I això és així, perquè els qui vivim al sud i som doble perifèria (respecte a València i respecte a Barcelona) som també els més ferms en les nostres conviccions. En conseqüència, fem camí en defensa de la nostra singularitat històrica i pes actual, i alhora actuem amb voluntat resilient i creativa, proactiva i reactiva, sabedors que el valencià té futur en la mesura que el construïm.
Josep Enric Escribano
President d’El Tempir
L’article El Tempir, una eina de país fou publicat a la revista núm. 10 de l’Institut Obrer de 2023
