La unitat nacional és bàsica per a assegurar la unitat de mercat (l’econòmica i la financera) d’acord amb el sistema capitalista. Per això, tota llengua diferent de l’adoptada per l’estat és vista com un perill. Cal eliminar-la a fi d’homogeneïtzar tota la societat al complet. Una aberració!
Abraçar la idea “un estat, una llengua” és assumir la ideologia monolingüista estatal i preeminent. Per això, hui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, recordem que els drets lingüístics són drets humans i universals. Cal defensar-los i promoure’ls per capgirar la substitució lingüística i preservar la diversitat de llengües. No és l’única mesura a aplicar en aquests contextos, però és fonamental garantir ser tractats com a iguals i amb justícia social (equitat).
A més, els drets lingüístics no són menys drets que altres ni hem de situar-los a la cua de la reivindicació per darrere d’altres drets. Són ben transversals i van ben lligats a altres reivindicacions que defensen i preserven la diversitat com un tret identitari dels éssers humans i de la natura en general.