Us reproduïm la nota de premsa que hem fet arribar a tots els mitjans de comunicació en la qual donem la nostra opinió sobre la concessió del premi narratiu Café Marfil, dins els premis “Ciutat d’Elx”, a José Payá:
El Tempir ja va denunciar en el seu moment que Pablo Ruz, el nostre actual regidor de Cultura, havia aplicat als premis literaris Ciutat d’Elx un format absolutament provincià.
Aquests premis literaris els han guanyat, durant 26 edicions, molts escriptors prestigiosos, amb una trajectòria literària inqüestionable. Però en la convocatòria del 2012, els Ciutat d’Elx, manipulats pel govern local del PP, s’han convertit en un model que recuperen el nom d’un premi de l’època franquista: Café Marfil. Ara veiem que aquest model no fa d’Elx una autèntica capital cultural valenciana ni casa amb criteris de qualitat, de pluralitat democràtica i de suport ple al valencià; sembla que enyoren els mètodes d’altres temps, i els apliquen sense contemplacions.
Pablo Ruz ha permés que els premis literaris Ciutat d’Elx s’enfonsen en la més absoluta de les ignomínies, seguint les pautes d’una comèdia amarga en tres actes, tots representats en una sola convocatòria, la del 2012.
Primer. Es desvirtuen els premis. S’estableix un únic premi literari, en castellà o valencià; s’elimina el nom del premi de narrativa Antoni Bru, advocat d’Elx, ferm defensor del valencià, i es recupera el nom que tenia el premi en la dictadura franquista: Café Marfil. Tot plegat, una autèntica venjança política. I per a rematar-los, es canvia l’editorial que els publicarà: s’abandona una editorial valenciana de gran prestigi i es canvia per una de local, d’impressió digital. A més, ara són lliurats a finals de juliol i no el 9 d’Octubre, com era tradicional, fet que desproveeix aquesta data de tota reivindicació a favor de la llengua pròpia d’Elx i de la valencianitat de tots els il·licitans; un altre pas més en la despersonalització del nostre poble.
Segon. Es concedeix l’assessoria dels premis Ciutat d’Elx a José Payá Alberola, conegut erudit a la violeta, enamorat del foklorisme del segle dènou, i president honorífic del PHACE (Patronato Histórico Artístico d’Elig). No ens allargarem presentant aquest individu: sempre s’ha declarat contrari a l’ensenyament del valencià a l’escola. L’antivalencianisme més autènticament reaccionari també té representant a Elx. Òbviament, José Payá estableix les línies dels premis, i se’ls fa a mida; de fet, hi crea el premi PHACE d’Història.
Tercer. José Payá es presenta al premi Café Marfil i guanya el primer guardó.
Després de 27 anys de prestigi, en què els premis Ciutat d’Elx han representat un referent de la nostra literatura en tot l’àmbit lingüístic, aquests han sigut soterrats per un regidor ingenu (malintencionat?) i per un mediocre pseudointel·lectual.
Si en la primera convocatòria que gestionen han quedat en evidència amb la més vil de les manipulacions, no aconseguim imaginar què poden fer en les següents… O sí, perquè ja hem vist de què són capaços; però no els donarem idees, que ja se les pareixen ells solets.
(Font: ACL El Tempir d’Elx)