El teatre de Pilar Monzó es caracteritza per estructures dramàtiques molt simples, una mirada sobre les classes populars, amb la qual reivindica la dignitat de les dones i l’harmonia o el pacte entre les classes socials. Ella és la dramaturga més popular i prolífica de la primera meitat del segle XX. Es va mobilitzar a favor d’una Societat Valenciana d’Autors, a imatge de la Societat d’Autors de Catalunya, a fi de frenar el centralisme i tenir llibertat per a tramitar permisos, estrenes teatrals, tarifes… i no dependre de Madrid. Amb la guerra civil la projecció de Pilar Monzó desapareix.
