La classificació dels territoris en predomini lingüístic valencià i castellà establerta en la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) va ser un error que ha generat el problema actual. Aquesta llei, que fou una norma despenalitzadora de l’ús del valencià i que no va rebre cap vot en contra, ha estat sovint considerada un tòtem intocable, però és clarament insuficient per avançar en la igualtat real del valencià en la societat actual. Ara, PP i Vox no només ignoren la LUEV en la seua mínima expressió, sinó que volen fer passos arrere, amb l’objectiu de convertir Alacant en un territori exclusivament castellanòfon, equiparant-la a zones com el Baix Segura; Requena o Utiel.
PP i Vox han exclòs Alacant dels territoris de predomini lingüístic valencià, trencant drets lingüístics i consensos socials fonamentals. Aquesta acció persegueix no sols una reducció de la presència del valencià a l’espai públic. És també un intent clar i directe de liquidar la llengua, començant per les grans ciutats on el valencià és més fràgil.
La societat valenciana va demostrar força i consciència en la mobilització contra la consulta lingüística del conseller Rovira, amb un suport clar i massiu al valencià especialment a l’àrea metropolitana d’Alacant, i amb un suport gens menyspreable a la ciutat. Som molts més els que defensem la llengua del que PP i Vox volen fer creure. Cal mantenir la resiliència i incrementar la resistència.
Ara cal mantenir i ampliar aquest compromís perquè la defensa del valencià no quede en un clam puntual, sinó que esdevinga un compromís constant i transversal.
És imprescindible que els actors polítics i institucionals, especialment aquells que defensen els drets socials i nacionals, exerceixin una coherència exemplar en l’ús del valencià, sobretot al sud. La passivitat o la manca d’exemple alimenten els discursos de l’extrema dreta que volen presentar el valencià com una llengua residual i prescindible, especialment a les grans ciutats.
Per això exigim:
– Ús habitual i exemplar del valencià per part dels representants públics i responsables polítics.
– Reforç decidit del valencià a les grans ciutats, liderat per les institucions locals, educatives i culturals, amb iniciatives concretes.
– Denúncia i rebuig ferm de qualsevol exclusió institucional de la llengua.
– Coordinació efectiva entre entitats socials, escoles, mitjans de comunicació i ciutadania per defensar la llengua de manera persistent i transversal, com es va evidenciar en la consulta lingüística del conseller Rovira.
Defensar el valencià no és només reaccionar als atacs, sinó un compromís diari que garanteix el futur de la llengua i de la nostra identitat. Si no actuem ara, quan encara hi ha voluntat i consciència, el risc de perdre-la serà massa gran.