Diguem les coses clares. L’Estat sempre ha considerat necessari l’homogeneïtzació lingüística i cultural de tots els ciutadans perquè pensa que és l’única manera que l’estat funcione. En altres paraules, la diversitat és vista com un perill per a la unitat. Per això, hi ha l’obligació de conéixer la llengua estatal i se’n deriven unes consenqüències que tots coneixem i patim: pensament monolingüista, supremacisme, privilegi d’exercir l’estatus monolongüista a tot arreu, prejudicis cap a la resta de llengües pròpies, discriminació… Cap pedagogia, cap mesura d’equitat lingüística, etc. per part de l’Estat espanyol envers el valencià i la resta de llengües per a posar fi a aquest problema secular.
Que aquest cap de setmana a Moncofa algunes persones del públic interromperen l’espectacle “Riures en valencià” al crit “en espanyol, que som a Espanya” no és més que una demostració de racisme lingüístic. Mentre que l’Estat parle teòricament d’igualitarisme entre llengües però practique l’assimilacionisme, tindrem aquests conflictes pel privilegi d’uns a ser monolingües i l’obligació d’altres a ser bilingües i dimissionaris de la nostra llengua.
Tinguem clara una cosa: no pot ser que els pretesos drets individuals d’aquestes persones hagen de servir per a reprimir els drets col·lectius d’un poble i, en aquest cas, d’un públic molt majoritari que volia optar per un espectacle en valencià.
Tot el nostre suport als còmics que, per cert, tal com assenyala molt bé la locutora i humorista Maria Juan, són castellanoparlants i han elegit treballar en valencià. Ells no van canviar de llengua malgrat els estirabots sentits. Nosaltres no hem de cedir mai en la defensa i protecció dels nostres drets lingüístics.