Finalment, Vox ha retirat la proposta de declaració institucional perquè el terme municipal d’Alacant es declare de predomini lingüístic castellà. No serà votada. Bona notícia! De moment. Però per què és molt greu aquesta proposta per a Alacant i per al conjunt del País Valencià? Obrim fil!
- Clar i ras, la declaració pretenia fer d’Alacant un nou Baix Segura. Volia redefinir un país ple d’excepcionalitats (ara era Alacant, demà podria ser Elx i despús-demà València…) de manera que l’oficialitat de què gaudeix la llengua a tot el país aniria minvant.
- Aquesta reducció de l’oficialitat, que anhelen, persegueix que la llengua quede reclosa a zones rurals. Per això, El Tempir sempre ha dit que “som un país de suds”. El present d’Alacant és ben bé el futur de la resta del país (línia Biar-Busot en amunt) si no reaccionem a temps.
- Realment aquesta proposta de declaració buscava la problematització de la presència del valencià en l’ensenyament i del valor simbòlic i identitari de la llengua. Per què?
3a. L’ensenyament és l’àmbit on ha reeixit el valencià a l’hora de crear espais d’ús i coneixement.
3b. Aconseguir destrossar aquests espais és impedir l’ús interpersonal en valencià entre els alumnes i evitar que noves generacions formades lingüísticament donaren alé, alleujament i perspectives positives de futur a la situació sociolingüística delicada que vivim.
3c. Si destruïen aquests espais i feien inviable la matèria de valencià per a tots els alumnes. S’obria la via de l’exempció i de discursos més ferms encara sobre “la imposició del valencià” i “la llibertat d’elecció dels pares”. És a dir, la “baixsegurització” d’Alacant ciutat.
3d. Però, per damunt de tot, està el valor simbòlic i identitari del valencià a l’hora d’autoidentificar-te com a valencià a Alacant (i al sud) i en la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. Es pot ser valencià sense parlar valencià? Individualment, sí! Col·lectivament, no!
- De fet, l’ofensiva de Vox és àmplia: a Alacant (i al sud) nega la vitalitat de la llengua; a València i conurbació no nega major o menor vitalitat de la llengua ni la identitat valenciana, però sí l’adscripció filològica del valencià en una batalla onomàstica i normativa estúpida.
Al sud el problema no és si parlem català o valencià. Al sud el problema és la viabilitat i la vitalitat del valencià davant una legalitat i interpretació d’una oficialitat ofegadora en favor del castellà. El plurilingüisme no és vist com una riquesa de tots.
- Malgrat tots els entrebancs existents, hui dia el valencià ha fet via a Alacant després de gairebé 40 anys de la LUEV. El coneixement de la llengua s’ha ampliat i, pel cap baix, els valencianoparlants poden fer ús del valencià amb “normalitat” (no és tota la que voldríem) i una part de la gent, sobretot joves escolaritzats, et responen en valencià al carrer, a les grans superfícies comercials, etc. No siguem sociolingüistes de cap de setmana i, per tant, soterradors de llengües.
- És molt greu la conducta de VOX? Sí! Però és igual de greu la conducta de polítics d’esquerres (valencianistes o no) que, en venir al sud, s’adrecen en castellà als alacantins. Així donen la raó a VOX: ací ningú parla valencià o és una recialla històrica a rematar.
Molts valencians se senten òrfens per l’escassesa de polítics del sud que siguen coherents en l’ús del val. Encara hi ha qui pensa que “per al poc valencià que es parla ací” ja fan prou eixos polítics piulant una part dels tuits en la llengua pròpia. Condescendència lamentable!
Aquestes conductes no salvaguarden la llengua ni els nostres drets lingüístics presentant el valencià com a prescindible. Com podem demanar a la població que es forme lingüísticament si després no té referents polítics amb els quals comparar-se? No ens calen referents diglòssics.
- En definitiva, la batalla per la llengua comença de manera descarnada per Alacant, la baula més feble del país. Davant el pessimisme de la intel·ligència (situació fràgil del valencià) ens cal el positivisme de la voluntat: picar pedra (treballar) per transformar la realitat.
- Ens calen nous discursos, noves mentalitats i iniciatives que capgiren la minorització que patim. Els anys del Botànic no han suposat un revulsiu lingüístic davant una societat anestesiada i amb por de mobilitzar-se i de ser crítica per si donava ales a l’entrada de la dreta.
- Continuem a l’aguait perquè Vox ho farà de nou perquè no retira res a canvi de res. La nostra dignitat com a valencianoparlants ens demana sempre una mobilització constant i un compromís irrenunciable a ser com som perquè no podem ser d’altra manera: valencianoparlants!
- Et recomanem llegir aquest altre fil de tuits per a recordar que no hi ha raons per a cedir ni un bocinet en la defensa dels nostres drets lingüístics.
- Per a El Tempir la LUEV és intocable! No permetrem cap modificació d’una llei que, malgrat les seues deficiències, pot jugar un bon paper en la situació lingüística que vivim quant al qüestionament de la normativa del valencià i en l’àmbit dels drets lingüístics. Ni un pas arrere!