La qüestió és ben senzilla. Tant si els pares són valencianoparlants com si són castellanoparlants, o vinguts de fora de l’estat, quina educació plurilingüe i pluricultural rigorosa i de qualitat pot assegurar que els alumnes adquirisquen un domini efectiu del valencià i del castellà i una competència pragmàtica de l’anglés? El Tempir respon la qüestió en aquest 9é punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. Us avancem que tot model de plurilingüisme que no siga igual o superior al 50% de les matèries vehiculades en valencià no aconseguirà que els estudiants siguen bilingües actius ni ajudarà a la cohesió social del País Valencià. Ni tan sols tindran unes actituds més positives envers la diversitat lingüística. Per tant, aquí teniu el nové punt del nostre Decàleg de plurilingüisme. ?? Quin programa d’educació plurilingüe i intercultural és el més aconsellable tant per als alumnes nadius com nouvinguts? Difoneu i compartiu la imatge a les vostres xarxes socials! Gràcies. #DecàlegDePlurilingüisme
