Les nostres escriptores 3

Comencem amb la primera dramaturga de la nostra campanya “Les nostres escriptores 3”. Ella és l’alaquasera Patrícia Pardo. Els seus personatges són, sobretot, agosarats, rebels i inconformistes. Autora d’una producció de caràcter perifèric, transgredeix les convencions teatrals i no es deixa superar per les exigències del mercat.

De la palmesana Marta Barceló, com a autora de literatura dramàtica, cal destacar el seu text “Abans que arribi l’alemany” (2018), sobre la malaltia d’Alzheimer. Va guanyar el V Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic (Buenos Aires) amb “Tocar mare” (2018). L’agilitat, l’humor i la força emotiva dels temes triats caracteritza la seua escriptura. Ella és la nostra segona dramaturga en la campanya “Les nostres escriptores 3”.

El teatre de Carme Montoriol va fer vibrar l’escena teatral principalment pels temes tractats i la valentia amb què s’hi enfrontava, deixant a un costat l’afectació de què s’acusava la literatura escrita per dones. Com a narradora, publica “Teresa o la vida amorosa d’una dona” (1932) i el volum de contes “Diumenge de juliol” (1936). Amb la instauració de la dictadura franquista va emmudir.

Com a dramaturga, Mercè Sarrias es decanta per la construcció de personatges excèntrics o en crisi, habitualment amb un toc d’humor que relaxa la tensió produïda pels petits drames de la quotidianitat.

El teatre de Pilar Monzó es caracteritza per estructures dramàtiques molt simples, una mirada sobre les classes populars, amb la qual reivindica la dignitat de les dones i l’harmonia o el pacte entre les classes socials. Ella és la dramaturga més popular i prolífica de la primera meitat del segle XX. Es va mobilitzar a favor d’una Societat Valenciana d’Autors, a imatge de la Societat d’Autors de Catalunya, a fi de frenar el centralisme i tenir llibertat per a tramitar permisos, estrenes teatrals, tarifes… i no dependre de Madrid. Amb la guerra civil la projecció de Pilar Monzó desapareix.

Entre les seues obres cal remarcar “La furgoneta” (1996), “La indiana” (2007), “Trueta” (2009) o “Aquestes meves veus” (2019), en les quals reflexiona sobre el passat i el present, col·lectiu i individual, sempre en clau femenina. De fet, ha escrit una trentena d’obres teatrals. La barcelonina Àngels Aymar és la sisena dramaturga de la nostra campanya

Representa una escriptura compromesa amb l’altre, amb les llibertats individuals i col·lectives, contra la por i la impunitat (“Submergir-se en l’aigua”, 2008), que dona veu als qui els ha estat negada, especialment a les dones o a les persones migrants. La figuerenca Helena Tornero és la setena dramaturga de la nostra campanya

En la narrativa i en l’escena, planteja l’enigma de la personalitat femenina, amb dones lliures que representen el paradigma de la modernitat del moment. Combina àgilment la ironia i l’humor agredolç. Rosa Maria Arquimbau és la huitena protagonista de la campanya

Ella aborda temàtiques que plantegen dilemes morals de difícil resolució: des de la memòria de la dictadura argentina, que li serveix per a investigar al voltant de les limitacions del llenguatge per a expressar el dolor extrem, fins a problemàtiques de caràcter més quotidià, com l’assetjament escolar. Victoria Spunzberg és la novena dramaturga de la campanya

El seu teatre està poblat de clarobscurs, personatges isolats, enigmàtics, perduts en la vida quotidiana, aclaparats per un entorn que els angoixa, on troben altres personatges a la deriva. Tot expressat amb un llenguatge on els silencis expliquen les paraules, a través d’una acció mínima. Lluïsa Cunillé és la desena dramaturga de la campanya

Aina de Cos es decanta per la reflexió sobre aspectes tràgics, habitualment relacionats amb la memòria democràtica, la violència exercida sobre les dones i el seu entorn… Un teatre contra el silenci i l’oblit de les víctimes. Ella és l’11a dramaturga de la nostra campaña.

L’alcoiana Gemma Miralles és una mostra de la consolidació de la dona en les diverses parcel·les de l’activitat escènica més enllà de la interpretació. A hores d’ara, és una de les directores més representatives del panorama teatral valencià. De fet, ha adaptat teatralment “Júlia” d’Isabel-Clara Simó. Ella és la 12 dramaturga i darrera de “Les nostres escriptores 3”

Dramaturgues de tots els temps: algunes, oblidades; altres, poc conegudes a tot el nostre domini lingüístic. Totes han de ser reconegudes, llegides i representades. Amb Les Nostres Escriptores 3 lluitem contra la criptogínia. Han de ser presents a les sales de teatre de les nostres ciutats amb programacions paritàries.