Les nostres escriptores 2

Comencem la nostra segona campanya “Les nostres escriptores 2” amb la reivindicació de la figura de la poeta i narradora (Anna) Maria Ibars i Ibars. Aquesta mestra i escriptora representa la dona que lluita per obrir-se camí en uns temps molt difícils (dictadura) i excel·leix en el camp de la narrativa. Ella dignifica i impulsa la narrativa en valencià, camp en què excel·leix, en un moment que no superava la vessant popular i de qualitat literària mínima. La prosa ibarsiana és el llegat de continuïtat i exemple per a generacions posteriors.

L’autora de la conegudíssima obra “Pedra de Tartera”, Maria Barbal, és considerada com una de les escriptores més sòlides del panorama literari actual en la nostra llengua. Barbal es caracteritza per conrear una prosa vigorosa i per descriure amb mestria la psicologia dels seus personatges -la majoria són dones- i els espais geogràfics on es desenvolupa l’acció. També cal destacar que la seua prosa sempre és enriquida amb un vocabulari i un munt d’expressions pròpies del seu lloc d’origen (Tremp, el Pallars Jussà), que mai són sobreres en el text i donen color i vivesa al seu estil. Si no n’heu llegit cap obra, us recomanem fervorosament que la poseu en la vostra llista d’autores pendents de conéixer.

Narradora, guionista i assagista, Carme Riera és un referent de la nostra literatura juntament amb altres escriptores com Isabel-Clara Simó, M. Antònia Oliver, M. Mercè Marçal, etc. La seua obra és un convit a gaudir de tota la riquesa de registres cultes i populars, però també es fa ressò d’autors clàssics i moderns de Ramon Llull, Ausiàs Marc, Josep Pla, V. Wolf, etc. Us convidem a conéixer i llegir la seua obra

La seua és una poesia molt treballada i centrada sempre en l’amor, la mort, l’alegria, la fe i la condició femenina, principalment. Durant la postguerra Clementina Arderiu, la nostra quarta protagonista, fou juntament amb el seu marit, Carles Riba, els referents per als poetes que no s’exiliaren durant la guerra i per a les futures generacions. Ella és l’exemple de la reconducció de la lírica tradicional cap a la modernitat del segle XX en paraules de Sam Abrams.

Continuem amb la nostra campanya “Les nostres escriptores 2”. Hui homenatgem la figura de Maria Mulet, una dona silenciada a causa de la postguerra i que va patir-ne les conseqüències de manera que afectà la seua trajectòria vital i professional. Amb tot, aquesta mestra i poeta va aprofitar tots els recursos al seu abast a fi de treballar i crear lectures i material infantil i juvenil en valencià per a l’aprenentatge de la llengua pròpia en uns moments que eren difícils. Fou una transgressora en aquell temps si tenim en compte els moments que va viure i com va dur a terme tasques ben diferents d’aquelles altres a les quals estaven destinades les dones en el franquisme. Té tot el nostre reconeixement.

Escriu de manera delicada, incisiva i detallada (quasi d’orfebreria, com assenyala molt bé la crítica literària), cosa que revela sempre una gran ambició literària. Aquesta no s’atura sols en l’estil sinó que abraça també la trama de la seua obra narrativa. La qualitat de la seua producció literària i els reconeixements obtinguts han fet que la valenciana Anna Moner siga considerada com una de les millores escriptores actuals dins la nostra literatura. Vos convidem a llegir les seues novel·les.

El seu nom gairebé només el coneixen els estudiosos de la nostra literatura, però Simona Gay és una poeta i aquarel·lista rossellonesa, que és considerada com la primera dona que escriu en llengua catalana a la Catalunya del Nord durant el segle XX. De fet, ella sempre va rebre el suport i el mestratge del seu germà poeta Josep Sebastià Pons.

Amb tot, la poesia no sols ocupà el seu temps. També s’interessà per la recuperació del folklore tradicional, elaborant repertoris de contes, llegendes i cançons del Rosselló. L’any 1964 va rebre la Flor Natural dels Jocs Florals de Perpinyà per tota la seua trajectòria poètica.

Que aquesta imatge servisca de reconeixement d’una dona poc coneguda, però que va fer una gran contribució literària. Situem-la en el lloc que li correspon dins el nostre cànon literari.

La seua obra, que abraça la narrativa i la poesia, reflecteix una llengua viva, sense complexos, de manera que el dialectalisme enriqueix la novel·la. També cal destacar la gran complexitat psicològica dels seus personatges juntament amb la presència temàtica del dolor. La gran quantitat de guardons i reconeixements que ha rebut fa que la mallorquina Antònia Vicens siga considerada com una de les millors escriptores de les Illes Balears i del conjunt del nostre domini lingüístic. Vos convidem a llegir tant la seua narrativa com la producció poètica que ha tingut el beneplàcit de la crítica i el públic.

Hui presentem una escriptora que ha rebut tots els elogis inimaginables tant per part de la crítica com del públic. Sí, ella és l’autora de l’encomiàstica “Canto jo i la muntanya balla”, Irene Solà Sàez. Aquesta novel·la -que ha inspirat una obra simfònica, una adaptació teatral i que es podrà llegir en 17 llengües- ha estat molt venuda: 45.000 exemplars en llengua catalana! Ella ha estat la protagonista literària de l’any 2020. Vos recomanem la lectura de la seua obra i, molt especialment, “Canto jo i la muntanya balla”, un llibre farcit de referències a autors, paisatges, moments històrics, etc. Assaboriu-lo ben a poc a poc per la seua singularitat. L’escriptora del poble de Malla (Osona) és un gran exemple de la nova fornada literària d’autors jóvens en la nostra llengua.

La nostra 10a protagonista és periodista, escriptora i professora. Nascuda a Saidí (el Baix Cinca), a la Franja de Ponent, #MercèIbarz ha escrit narrativa, assaig (literari i polític) i investigació, però també ha participat en exposicions i en obres literàries col·lectives. El 2020 publica “Tríptic de la terra”, que completa el cicle de “La terra retirada” i “La palmera de blat”. A més, cal destacar-ne la faceta de biògrafa de Mercè Rodoreda. Com veieu, una trajectòria ben completa d’una escriptora que s’ha de llegir i conéixer més.

Ella és una veu poètica sòlida i respectada al nostre país. L’obra de Maria Josep Escrivà, traduïda en prou idiomes, abraça també la narrativa i el conte infantil. Destaca pel seu activisme literari en recitals i tertúlies. Participa en festivals i espectacles.