Aforismes fusterians

Comencem amb una sàvia i cínica afirmació, que parodia l’aforisme de Protàgores. Col·leccioneu les imatges i gaudiu-ne! També compartiu-les! 😉

Els aforismes de Joan Fuster sempre tenen un aspecte de proverbi, però realment no ho són perquè volen fer-nos pensar. Això és el més important: pensar. Ara bé, una vegada que pensaves, per a Fuster calia reivindicar el dret a interrogar-se o a tenir dubtes sobre allò que es pensava. Per què? Perquè mai hem de donar les coses per demostrades o sabudes. De fet, tothom pot equivocar-se, tothom pot rectificar idees preconcebudes o contradir-se. En definitiva, pensament crític a fi de construir el nostre pensament. Aquí teniu la imatge núm. 2. Dos aforismes que es complementen molt bé.

Fer-se vell és resignar-se? Per a l’escriptor Toni Mollà la “resignació” no depén només de nosaltres, sinó de la mirada dels altres. Ara bé, també és veritat que hi ha qui assumeix la seua resignació com un procés lent de decaïment intel·lectual i pèrdua de condició física; i hi ha qui, malgrat el pas del temps, transforma la resignació en aprenentatge. I Joan Fuster, què en pensa? Vegem com l’assagista tracta la vellesa en aquesta tercera imatge.

Fuster considera que els escèptics són persones raonables que es posen cautelosament al costat de la raó. O, en paraules de l’assagista, “dubten, i l’encerten”. Per tant, els lectors han de ser reticents amb el que els és donat i amb el que ells mateixos pensen o pensaven, d’acord amb l’anàlisi del pensament fusterià de l’estudiós Isidre Crespo. En conseqüència, aquí l’important és la discussió, és a dir, que el lector s’interrogue a si mateix sobre les coses. De fet, Joan Fuster sentenciava “Et discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna probabilitat de raó”.

Què és més incòmoda d’assumir la veritat o la mentida? Cal fer esforços per a assumir la veritat? Els mateixos que en la mentida? I què reconforta més la mentida o la veritat? Reflexioneu molt bé sobre el que diu Joan Fuster al voltant d’aquestes qüestions.

Joan Fuster sabia ben bé que la vida és un (des)equilibri entre Eros i Thanatos. I posats a triar, Eros té les de guanyar…, o no! Siga com siga, com deia Fuster en un altre dels seus famosos aforismes: “Tens un cos, aprofita’l, aprofita-te’n”. En fi, tota una sèrie d’aforismes relacionats amb el sexe i a favor d’una desitjable cultura de despenalització del cos i del plaer sensual com en alguna ocasió ha assenyalat el professor Joan Borja.

Sempre es lluita per la recuperació d’un sistema de llibertats o perquè aquest siga ple. Hui, dos aforismes, que no han perdut gens ni mica de vigència, com la resta d’aforismes fusterians, i que són molt actuals si tenim en compte, no sols el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, sinó també la resta de guerres del món.

Quina contradicció és que apareguen les paraules “estimar” i “perill” unides en un aforisme per tal d’experimentar quina relació hi pot haver entre totes dues! És tot un convit a pensar! Considereu que és una paradoxa?

Diu el professor Joan Borja que Joan Fuster sempre avantposava la reivindicació del cos, l’aprofitament intel·ligent dels plaers sensuals i el combat eficaç contra les penes i els dolors mitigables. Sí, això per damunt del sacrifici entés com una aberrant tendència de càstig al propi cos. Per tant, feu cas d’aquests dos nous aforismes!

Els cercles més conservadors del País Valencià reaccionaren de manera tremebunda a les dues propostes literàries de Joan Fuster: “Nosaltres els valencians” i la guia “El País Valenciano”. De fet, la reacció fou tan horrible que el declararen enemic públic número 1 de tots els valencians. I ja sabeu tot el que vingué després: cremar-lo en efígie en una cavalcada del ninot, pintades amenaçadores a la porta de sa casa i dos atemptats amb bombes que esclataren.

La Filosofia és l’art d’agafar la vaca pels collons? Simplement, quan Joan Fuster ho deia el que feia era agafar una part pel tot? ¿O denunciava un excés de grandiloqüència i escassa base empírica en les ciències humanes com apuntava el professor Joan Borja en les anàlisis de les divagacions i reflexions fusterianes sobre la ciència? Ai, i en aquestes anàlisis en quin lloc queden els possessius?